La Xinxeta amb Palestina

El passat dia 22 de novembre el grup juvenil parroquial “ la Xinxeta ” va tenir una visita molt esperada, la de la nova organització pro-palestina Salam Betlem. Aquesta, amb seu a Navàs, ens va explicar a tots els membres d’aquest esplai la realitat palestina de l’actualitat. A més, ens van facilitar material divers palestí. Vam passar una bona vetllada aprenent sobre aquest fet tant desconegut per la majoria de nosaltres. Ens van explicar un requitzell d’històries quotidianes que ens feien reflexionar sobre la nostre situació, i sobretot, conscienciar-nos de la situació palestina.
El dia 6 de desembre es muntarà una paradeta al Carrer Major de Berga per col·laborar amb la causa palestina i els beneficis que es recaptin seran donats a aquesta organització. Es vendran tota mena d’articles fabricats i importats de Terra Santa. Agraïm des d’aquí a l’organització per assistir a la Xinxeta i ens adherim a la causa palestina. A tots i a totes, Salam Betlem! o sigui, pau a Betlem!

És Nadal a... la meva butxaca!

Referent a la tertúlia de la setmana passada de Ràdio Berga on es va parlar del Nadal prematur.

Ja fa bastant temps que les coses tendeixen a exhagerar-se, de forma prematura. Es venen polvorons a dojo, es posen els aparadors nadalencs i es pengen les ditxoses llumetes de Nadal, que després molt parlar del canvi climàtic i de l'estalvi energètic, però aquestes llums gasten massa, i més si les encenem un mes abans. Això, en ple mes de novembre, a meitats de mes per ser exactes. A ningú se li escapa que és una exhageració prevenir l'arribada del Messies dos mesos abans. Al final ens carreguem fins i tot l'Advent, que en comptes de durar 4 diumenges en durarà 10! Potser prou d'allargar aquesta febre consumista, que llavors ja se sap, arriba la famosa "cuesta de enero", i no hi ha "Déu" que recuperi el "gasto" d'aquests dies de "jolgorio". Som festers però potser prou, cada cosa al seu temps, sinó, quina gràcia té esperar tot l'any per fer Nadal.

Aquests que prediquen d'ecologistes són els que encenen les llumetes a mitjants de novembre, i ens diuen que ens apretem en cinturó en una època on nomès es parla de crisi. Prou hipocresia amb l'ecologisme, que ells són els primers malfactors que ens desmonten la Terra, començant per situacions tant quotidianes com aquesta.

Prediquem amb l'exemple, i ordenem la festivitat nadalenca. Celebrem-la com volguem, però quan toca.

Gelats, me cago en déu!

No tota la tele és infumable. A vegades, quan arribem a casa, i és tard, necessitem una estoneta d'esbarjo, encara que sigui mitja horeta, el que per mi és "una estona de cel". En aquests últims anys, el nivell televisiu català ha degenerat de tal manera que nomès arrosseguem l'esquelet d'antigues súper sèries com El Cor de la Ciutat o Vendelplà. Amb això, ens sembla que ja n'hi ha prou, i realment, no s'aguanta per enlloc.
Ja deu fer un cert temps, a la televisió catalana per excel·lència, es va donar un impuls a la categoria d'humor, aconseguint programes de la línea còmica més irònica i més ben trobada, com pot ser Polònia, Crackòvia, i el nou i recent Vinagre.
D'aquest últim m'agradaria dir que, a diferència dels altres dos esmentats, aquest no fa mofa de la realitat política, sinó que són un conjunt de gags independents, surrealistes i més quotidians, amb personatges propis, no famosos, i amb grans dòsis d'humor de l'absurd. Personatges i situacions amb molt a dir en un món on l'humor és la nostre finestra on ens recolzem cada cop que "hem de fer passar l'estona".

Qui s'han pensat que som nosaltres?

M'ha arribat avui mateix un correu que m'ha sobtat: Patum a Tgn?
L'e-mail l'envia un tal Miquel de Marcos que firma a sota del petit escrit que he enganxat seguidament:

"A veure si hi ha algun dubte del morro que li foten a Tarragona !
Si volen els hi deixem la Mare de Deu de Queralt..., o el Tabal..., o que pugin a la plaça de Sant Pere... !!
Si no tenen més música que se la inventin !!
Fa uns 5 anys que s'han copiat el pasacarrers de la Patum i per si no queda clar que s'han copiat toquen musica de la Patum! (hi adjunta l'adreça web)
No tenen vergonya"

Pel que es veu, des de ja fa anys, un grup de músics de Tarragona necessitaven una música pels passacarrers de les festes de Santa Tecla (ai coi! també celebren Sta. Tecla...). Van decidir que agafarien la música del passacarrers de la Patum, mentre una àliga va ballant aquesta cançó berguedana 100%. Encara diran que no està patentada, quan la Patum és tradició a Berga des de fa molts segles, així com les seves cançons i balls, descrits fins i tot per l'Anuari Català de principis de segle, que intentava recollir totes les festes i celebracions típicament catalanes.
No cal que digui que hi ha més de 100 àligues a tot Catalunya i són similars a la de Berga (tot i que és de les més antigues que es conserven, ja que supera els 250 anys d'edat). Aquesta aliga, ja ho podeu veure en el video, mou el cap com la guita.
Cal dir res més?

http://www.ibiep.com/search/tecla/1/play/ccUwq9teC5M/baixada-festes-santa-tecla/

Jo, del "social"

Quan acabes l’ESO has de triar cap algun lloc. És la teva gran primera desició. Llavors et trobes encasellat en la pregunta: lletres o ciències?
Fins fa pocs anys, era la única pregunta que t’havies de fer. Ara no, hi ha moltes més modalitats, degut al major nombre de carreres i oferta universitària.
Es van trobar que l’empresa i l’economia era un món que agradava molt, i que els alumnes triaven per a realitzar estudis superiors.
No obstant això, l’oferta de Batxillerat ha augmentat, en la part de ciències (de la salut, científic i tecnològic), en canvi a la part més humanítica nomès hi ha humanitats, ciències socials i arts.
Les ciències socials es limitaven a la comptabilitat i les ciències que deriven de l’economia. Actualment, s’ha creat en alguns centres un Batxillerat econòmic 100% que ja rep aquest nom. Ja sé que aquest afer no és culpa dels centres, però és indignant i descarada l’enfocament universitari que fan els polítics responsables de l’educació.És una presuposició descarada d’encarar a l’alumnat cap a un tipus de carrera en concret, l’economia o les empresarials. Així, els que no volem fer aquestes carreres ens hem d’aguantar i empassar-nos dos anys sencers de comptabilitat, formes d’empresa i economia mundial. En canvi, d’assignatures que potser ens xocarien més com podria ser política, civisme, o dret, ni en parlarien.
Ens trobem que els que volem fer carreres com Dret, Periodisme, Ciències Polítiques, o Magisteri, no tenim idea de què tracta la carrera que volem fer, perquè no anem més enllà de balanços de situació i de llibres diaris. Aquesta limitació del Batxillerat social fa que ens defineixin com a limitats, i en alguns casos de “subnormals”. Sona molt greu això, perquè aquesta ha estat l’opció, més o menys forçada, que hem escollit per a fer el primer pas cap al món universitari.
Ens trobem que no hi ha empreses, però en canvi, d’empresaris i economistes n’hi ha fins a sota de les pedres.
Som molts els que si no volem arribar a Barcelona i no entendre res, ens hem de buscar les castanyes pel nostre compte. És molt trist això, i més si tu també ets un “social” com jo.

L'ètica empresarial i la deslocalització

L’ètica és una ciència o una filosofia aplicable en molts casos, i un d’ells pot ser perfectament el món empresarial. Com tota ciència es regeix per un seguit de normes i a vegades trobem inclús codis que marquen les pautes de com seguir els passos més justos per assolir els objectius. Per norma general, aquestes lleis o normes que regeixin l’economia o l’empresa haurien d’ésser universals, però entrariem en un dilema del qual no acabariem trobant qui té la raó.
La ètica empresarial és una branca de l’ètica aplicada que normalitza les conductes que s’han de portar a dins d’una empresa, i les conductes del món dels negocis.
Probablement, la ètica sorgeix a partir de plantejar-se com? per què? quan? etc. dins del món empresarial.
S’ha de tenir en compte que es tenen un seguit de recursos per a satisfer unes necessitats, i l’ètica serveix per a poder ordenar aquests recursos i distribuir-los per tal de que quedin de manera justa i facin feliç al màxim de persones possible, tal i com diuen les normes utilitaristes de J. S. Mill.
A partir d’aquí sorgeix la pregunta: és ètica deslocalitzar l’empresa?
L’economia és la ciència humana que serveix per a administrar els recursos que disposem de la millor forma possible.
Abaratir costos, és èticament correcte, sempre i quan es posi l’empresa en el punt de mira. Si analitzem el punt de mira econòmic és poc ètic, ja que s’empobreix el país i s’augmenta l’atur. És més interessant que s’enriqueixi una empresa i que s’empobreixi el país? No ho sé, ni ho he de decidir jo.El que no és gens ètic és emigrar o directament, “tancar la barraca” i deixar tots els deutes, i no retornar les prestacions o encara especular amb elles. Això és un atracament, i el què és més fort, ens el deixem fer.

Floretes de cara al balcó i merda al carrers

Referent a l'article: La CUP buida de contingut classista l'ordenança de civisme (del butlletí d'aquesta mateixa candidatura), m'agradaria exposar el meu punt de vista.

Perquè suposo que tothom vol sentir-se ciutadà de la ciutat on visqui, sentir-se segur, i sobretot tenir el sentiment d'estimar els nostres carrers, hi ha d'haver un cert control.

Històricament s'ha demostrat que l'anarquía no porta enlloc, i l'anarquia es pot definir com a un concepte sense cap mena de seguretat, ni cap mena de control o forma de govern que regeixi la societat. Això és molt maco sempre i quan hi hagi respecte, perquè segons diversos filòsofs, l'home és bo per naturalesa. No ho és si als carrers hi ha vandalisme i delinqüència, i a sobre tanta permisivitat. Homo hominis lupus, l'home és un llop per l'altre home, deia Hobbes, ja al segle XVII, no s'equibocava de massa.

Com que som incapaços de mantenir aquest ordre, per això necessitem documents i reglaments que ens regulin el nostre comportament.

No entenc el perquè de la CUP en voler abolir aquesta ordenança, que no fa res més que vetllar per l'ordre i el respecte, mentre que si no hi fós, Berga seria can Pixa, mai millor dit.

Em treu de les caselles el títol de l'article, "La CUP buida de classisme..." què és això? Realment hi ha classes en aquesta matèria? O és que de pòtols i xoriços n'hi ha a totes les cases? Em sembla que no és anar "contra el poder" pixar-se en un carrer o trencar vidres. La intenció no és "buidar els carrers de grups socials no hegemònics", perquè això a casa meva és feixisme.

A més, tampoc entenc perquè la varen votar a favor, si realment no hi estaven d'acord. Això és la més gran expressió del "quiero y no puedo", i aquí, senyors, "coño y teta" no es pot ser. Tot és respectable, però.

Autobús a Berga, "per fi"?

L'altre dia, fullejant el butlletí informatiu de la CUP que em va arribar a casa vaig trobar un tema que se n'ha parlat bastant, i que actualment, ni se sap res ni hi ha interès.

En el butlletí, molt correctement s'explica que Berga és una de les poques ciutats de més de 15.000 habitants que no disposa d'aquest servei.

A partir d'aquí comença el dilema. Ens comprometem a pagar un servei, que segons estudis prèvis, ja se sap que serà deficitari? Som conscients des d'un principi al què ens enfrontem?

Queda molt reivindicatiu dir que som els cuers de Catalunya, però és evident que hi ha motius físics que ens ho fan ser. Berga és una ciutat que està en mig d'un terreny abrubte, on els seus carrers són estrets i amb fortes pendents. Durant molts anys, la població de Berga ha anat creixent mica en mica fins arribar als nostres dies, i sense volguer-ho, ens hem convertit en una petita ciutat. No obstant això, la nostra mentalitat encara és "a l'antiga", som de la dinàmica: a peu s'arriba a tot arreu. Potser és perquè sempre ho hem vist d'aquesta manera.

No crec que sigui un servei rendible ni massa funcional, ja que no és un servei que es requereixi a Berga.

Per posar un exemple de les dimensions a Berga, si a un processat se li aplica una mesura d'allunyament preventiu de mil metres a la seva parella, i ambdós viuen a Berga, està trancant la condemna permanentment. 1000 metres són un quilòmetre. Algú camina usualment i necessàriament un quilòmetre al dia per arribar als destins berguedans? És realment necessàri per a algú?

No hi trobo la sortida.

Jugar amb els sentiments

No entenc, ni entendré mai com hi pot haver tanta rivalitat ni competitivitat en els equips de futbol de categories inferiors al juvenil, aquest inclòs.
Al final sembla que tinguem centenars de fàbriques de nens amb mentalitat de màquina i competitivitat. Un sentiment que a vegades es veu frustrat pel sol fet de no arribar a un cert nivell.
Com a tot arreu, hi ha gent que sobresurt en alguna habilitat. El futbol és l’esport més practicat arreu d’Europa, és famós i els nens de poca edat, de seguida ja se’ls inculca aquest sentiment futbolista. Quan comencen a créixer, desenvolupen les seves característiques, i les habilitats més o menys limitades. Llavors tenim els grans super-cracks, que de seguida són fitxats pels grans equips del país. I el que no arriba a aquest nivell queda al mateix lloc on estava, però a certes divisions inferiors, on el futbol no és professional, ni hi ha l’èlit.
Com que no han sigut la èlit, cosa molt normal i que no ha d’avergonyir, es queden als clubs locals o de les rodalies, i entrenen fins que rebenten, sovint 3 dies per setmana.
Tots ells tenen ilusió de poder jugar uns quants partits, si més no, per això paguen. Llavors hi ha un problema que se li presenta a l’entrenador. Quins jugadors poso a l’equip? Posaré els més bons, que tindré més números de guanyar. I així, d’aquesta manera tant senzilla, molts nanos de fins a 18 anys es queden sense jugar la majoria de partits, o sortint sempre com a reserves als últims 5 minuts quan ja poca cosa es pot fer.
Crec que aquest fet provoca rivalitat amb els jugadors, i ganes de sobresforçar-se per tal de ser més bo que el que tenim al costat, quan se’ns ensenya a l’escola que tots som iguals i que no se’ns ha de discriminar per les nostres característiques.
No entenc que el que diuen ser l’esport que serveix per ensenyar-nos sobre companyerisme, a erradicar el racisme, i tants altres adjectius positius que solen calificar el futbol, sigui una fàbrica de desilusions pels que no són tant bons com els que juguen cada partit. En una temporada hi ha molts minuts, i també es disposen de més de 11 jugadors. Tan se val que no es compleixin els somnis, anem a guanyar, si no, no ens ho hem passat bé.
No estem parlant de l’èlit, estem parlant d’equips locals on els nanos juguen per passar-s’ho bé, no per desilusionar-se ni crear energúmens violents que defensen aquest sistema actual a mort. No tots els equips de la comarca ho fan, però si els que tenen més ressó. “Si no creus com ells, és que no entens de futbol”.

Anàlisi d'esperar

Fa uns quants dies es van publicar uns resultats d’unes enquestes que se’ns van fer als joves del Berguedà. Els resultats que van sortir, eren d’esperar, i crec que qualsevol jove que negui aquest fet, menteix o té pa a l’ull.
I pares, què us penseu? Que a cada casa hi ha un noi/a del 10% que reconeix no haver tastat l’alcohol, o no ha fumat mai cannabis? Potser si que hi ha un excés de confiança vers nosaltres. No heu tingut mai la nostra edat? Heu fet el mateix que nosaltres? Parlo sempre en plural, ja que és un fet col·lectiu, que crec que tots en tenim la culpa.
Ja fa bastant temps que s’està desmarxant la manera de divertir-se del jovent, i cada cop va a més, en un ritme exhagerat. Cada cop són més, i d’edat més jove, els que prenen substàncies estupafaents. Al final ja no saps què et trobaràs o quina bestiesa t’explicaran quan et trobis el dilluns al matí amb els colegues si és que no has sortit el dissabte i no has presenciat l’espectacle lamentable de la gent que et puguis arribar a trobar. Això si a la teva colla no n’hi ha algun que estigui en aquest estat.
Nomès demano que els pares no s’extranyin tant dels resultats que considero que eren d’esperar, i són estadístiques similars allà on anem de Catalunya.

Separatisme festiu

Quan arriben les festes tradicionals, la típica pregunteta: I tu, què celebres? El pare Noel, o els Reis?
Si dius que celebres el Pare Noel (per exemple) estàs mort. Et poden dir “Yankee, imperialista, colonitzador”, i altres mots semblants, propis de personatges com Hugo Chàvez, que ara estan molt de moda i es ridiculitzen per la tele. Es veu que no es poden adoptar festes de d’altres llocs, que està eternalment prohibit. Llavors, agafarem i anirem a fer unes hamburgueses amb patates fregides i a veure Coca-Cola.
Cada cop s’extenen tradicions de d’altre llocs, com el Halloween. Crec que encara que no ho volguem ja estem en un món ben globalitzat que no té marxa enrere, i encara que ens faci mal, ja fa temps que hi estem inmersos. Aixó no treu que s’hagin de mantenir les nostres tradicions catalanes, com el Tió, o l’Onze de Setembre. Crec que s’ha de vetllar per el manteniment dels nostres festius, però no ens ha de fer por adoptar altres tradicions. Crec que pel manteniment de la nostra cultura, s’ha de continuar celebrant les nostres pròpies tradicions.
Vull recordar en aquest article, que els Reis Mags d’Orient, per molt que es diguin d’Orient, provenen del país a l’Oest de Catalunya, d’Espanya. Una tradició del segle XIX, però com que l’hem celebrat sempre, aquesta no ens fa mal. No m’agraden els separatismes en aquesta forma, perquè repeteixo, la globalització és un fet, no una paraula abstracte.
Em declaro català fins a la melça, però també dic que, com molts catalans com jo, celebro les tradicions aquestes que no són pròpies de Catalunya, i una cosa no ens treu l’altre, tot i que hi hagi gent radical que cregui el contrari. Tot és respectable.

Per Patum o per tot l'any?

Estem farts de sentir notícies de que la nostra economia no va bé. La economia catalana està en crisi. Quina crisi?
Us ha passat mai que heu d’anar a fer un sopar entre setmana i no heu trobat taula a cap restaurant? O que voleu anar de compres un diumenge i no hi ha res obert?
És realment una odisea, i és molt freqüent a Berga. Les petites capitals ja ho tenen això, nomès funcionen “quan han de funcionar”, o sigui, els dies feiners als matins i a les tardes. Hi ha alguns comerços que s’aventuren a obrir els dissabtes, però això els suposa també una epopeia èpica i digne d’explicar.
Les coses, a Berga, nomès funcionen “quan cal”. Però qui ho diu això?
Molts dies passeges per Berga i fa por la buidor de gent. Aquest fet és facilment entenedor, no hi ha gaire res obert. Bé, si, el típic comerç que no tanca ni per mal de morir, i para de contar. N’hi ha prou amb això? Volem “fer Berga” tancant-ho tot i nomès obrir quan toca?
A més, recordo que en els dies feiners, tal i com indica el seu nom, la gent, sol treballar, i per tant, tampoc es pot dedicar a voltar per Berga a veure què troba. S’han de potenciar molt més els horaris en que la gent pugui anar a comprar, al restaurant, etc.
Potser comportarà que els comerciants hagin de fer altres horaris, però la gent, realment ho necessita, i segurament, es tiraria endavant l’economia, tan sovint vilipendiada. Tancant els comerços no s’arregla res.
Sovint volem ser capdavanters en tot. Volem promocionar els esdeveniments berguedans que tenim durant tot l’any: Els bolets, els Pastorets, Sta. Tecla, la Fira de Maig, etc. I la fantàstica Patum, i dic fantàstica perquè és el motor econòmic berguedà per excel.lència.De vegades semblem els comunistes d’Stalin, que feien previsions econòmiques quinquenals. A Berga, les previsons semblen ser anuals, tot queda focalitzat en Corpus. Llavors sí, ho veus tot obert, inclús en horari nocturn, botigues, bars, restaurants, forns, botigues de roba...
On és la festa? Als comerços o a la plaça? Així doncs, que no hi ha més dies a l’any per obrir?. Perquè aquest horaris no es fan en diumenge, per exemple, ? Realment surt deficitari? Em sembla que no.
Hi ha també molts altres dèficits, i la gent no diu res, per exemple, és absolutament necessari un bus urbà a Berga? Això si que és perdre diners i temps, quan tothom sap que a peu s’arriba a tot arreu, i que hi ha carrers impracticables, que resultaria impossible que un bus passés. A més, les tarifes d’aquest bus, haurien de ser elevades, i els horaris serien un acudit. Molta gent, no sap que existeix ja un bus que apropa algun poble veí i Berga, i encanvi, que poc s’utilitza.!!. Això si que és una vergonya. A més, els berguedans des de quan agafem un bus? Tota la vida hem anat a peu, en cotxes particulars o si molt apurem, en taxi. Podem continuar de la mateixa manera, i l’Ajuntament, tot això que s’estalvia.
I que me’n dieun de sortir a sopar, o de poder convidar algú que s’apropa a la nostra ciutat per qualsevol tipus de negoci?:
Que és avui, dilluns, ai! doncs allà tancat, aquí també, ostres, i son les deu del vespre, doncs, apa Maria, fes-nos una truiteta que ens quedem a casa, i el japonés sinó menja ous que es foti!!. I si no hi ha “estrelles michelin”, que miri cap a Queralt, que també n’hi han d’estrelles i ben berguedanes!!.
Si volem sortir del pou econòmic, ens ho hem de prendre molt seriosament, i hem de posar-hi el coll per sortir-ne i tirar endavant Berga. Quedant-nos de braços plegats no solucionarem res.

Que no estamos tan mal!

Senyor Laporta,

vosté si que sembla un lloro! Estamos mal, y vamos a estar peor si vosté no marxa i no torna mai més.

Una temporada per borrar del mapa. En teoria, aquest any teniem millor equip al de la temporada passada. Pel que sembla, Titi Henry no ha estat la peça que hagi fet "enlairar" a un Barça que estava pels núvols. Una flor no fa primavera, i aquesta tardor contínua no pot ser.

S'hi ha de posar calers, i sobretot, canviar la junta. No es pot sostenir més, i considero que 10000 firmes per demostrar el què està passant a can Barça, són més que suficients.

Per acabar l'escrit m'agradaria fer referència a uns quants noms, amb les següents explicacions:

Dani Alves- Potent, molt bon jugador, polivalent. Van pagar quasi 30 milions per Henry, que no era necessari, i no els pagaran per un jugador de posició necessària.

Benzema- Amb potencial. Pel moment, bastant precari de moviments. 50 milions per un nano de la lliga francesa és una bestiesa.

Ibrahimovich- Perfecte killer, si Eto'o ha de marxar, cosa que no em sembla bé. Si l'hem de fitxar ja fem tard.

Càceres- Amb potencial. Foc d'encenalls per pagar-ne 20 milions.

Ayala- Perfecte per acomplir amb una posició nefasta que tenim, a sobre se'ns lesiona la peça clau de la defensa, Milito.

Poulsen- Demoledor, molt millor que Keita

Peter lluitant a la Roca de la Calavera- Toni Gol

Fa uns quants dies vaig acabar de llegir el llibre del meu amic i company, Toni Gol. Un llibre de poesia jove, com l'anomena ell. Un llibre lleuger, i perfecte per treure't de dins les penes que portes a les entranyes, que et fan un rau-rau, i no et deixen viure. Un llibre que et fa plorar com un condemnat i que arriba allà on ha d'arribar. No vaig poder parar de llegir-lo. Realment, la poesia catalana val la pena, i autors com Toni Gol són perfectes per introduïr-se en aquest món tant misteriós. Una lluita interna que inclou numeroses situacions tant pintoresques com la següent:

METAMORFOSI


Odies aquest silenci


que et parla de massa coses.


Odies el temps centàurea


que et recorda, constantment,


aquest drama rutinari.


Ja no saps on amagar-te


per fugir de tu mateix.


Amb intensitat odies el món,


tant com la vida:


tots els teus verbs s'han


convertit en serps.





Peter lluitant a la roca de la calavera - toni gol roca

Torna el Sultà amb el seu Swing

El passat dia 2 d'abril va actuar mark Knopfler a Barcelona. El st. Jordi embogia al so de la Fender Stratocaster del famós guitarrista i vocalista. Knopfler, de 59 anys, encara remena la guitarra en tots els estils musicals que se li deparen. Vam poder gaudir d'un ampli repertori on es combinava la música folk amb el rock i amb tocs de country. El "Sultà" va venir a presentar el nou disc de 2007 Kill to Get Crimson, un LP que combina un estil folklòric amb aires més intimistes, freqüents en les últimes creacions de Knopfler.

En el concert, l'escocès va apartar de banda el seu nou disc per centrar-se en antics èxits com Whye man, Telegraph Road, What it is, Our Shangrila, i els esperats i clàssics Romeo & Juliete i Sultans Of Swing.
Knopfler ha sabut rodejar-se d'una bona banda de músics que combinats amb el seu finger rock tan característic, fan una mescla ideal per un concert d'aquest calibre.

En general, i per resumir una passada de concert que va culminar amb el seu tema exclusiu: Wild Theme.

Esperem veure aquest Mark Knopfler més rocker i no el més tranquil, com anys enrere.

http://www.markknopfler.com/

J.K Rowling- Crónica d'una veritat oculta

M'agradaria donar l'opinió sobre un tema que se li dóna poca importància, a causa d'un fenòmen més que mediàtic, Harry Potter.

Un bon llibre per llegir abans d'anar a dormir. Res a dir. És la paranoia que s'ha muntat al voltant del llibre, i sobretot, de l'escriptora. Una dona que recordo, va escriure el seu preuat llibre en tovallons de paper d'un bar de mala mort d'Anglaterra. Aquesta anglesa s'ha sabut muntar molt bé la vida, "sortint del pou" com diu ella, per convertir-se en un fenòmen mediàtic amb el suport de la majoria de joves lectors.

Em confeso com a ex-lector de la saga del jove mag. Una bona creació literaria, res a dir. Dic ex-lector perquè aquesta rosseta amb cara angelical m'ha decepcionat moltíssim en molts aspectes. N'explicaré algun:

Recordo esperar la primera de les pel·licules de la saga. Un grup de nens, en un programa l'entrevistaven. Recordo que un nen li va demanar: Vosté creu en la màgia?

I J.K Rowling li contesta descaradament: No, nomès vaig fer això per sortir del pou, per res més. La màgia no pot existir pas!

En veure la cara del pobre nen, i la hipocresia de l'escriptora a la resta de l'entrevista, vaig agafar tots els llibres del mag iels vaig deixar arreconats a un lloc on dubto que tornin a sortir en molts anys.

Què en penseu d'aquesta resposta? L'havia de fer ni més ni menys que en un programa entrevistat per nens de 5, 6, 7 anys?

Senyora Rowling, jo si que crec en la màgia, i molta gent gràcies a vosté, hi creu, no trenqui la il·lusió dels nens, que no hi ha res més maco al món que la il·lusió d'un nen. Amb mi, ha perdut un lector, i com jo, a pilots. No se la jugui amb frases d'aquest tipus. Llàstima que en aquest món, i més en aquest país, "Dónde va Vicente, va la gente".

Patacada d'ERC, i nois que us penseu?

Feia temps que esperava les eleccions. Ho comentem sovint amb la colla, i discutim hores i hores de política, i rarament ens avenim.
Qualsevol dia és bo per parlar-ne. Sobretot si passa una cosa com aquesta. La patacada ja es va deixar veure a les eleccions del Parlament, quan els votants renegaven del partit a diferents mitjans de comunicació. No se li va donar importància. Desprès va venir les eleccions municipals, on pitjor no els hi podia anar als republicans.
Esquerra, durant més de 4 anys ha fet una política d'anar a ensorrar CiU. Afortunadament no ho ha aconseguit, i pel que sembla no ho aconseguirà mai.
Tot els arguments que donen són les desicions preses a Madrid dels nacionalistes catalans. Tothom té errors, no? Esquerra no brilla per la seva claredat, ni per la seva bona estabilitat interna, tot el contrari, s'han deixat veure el que realment són pas rere pas.
Enfonsar CiU amb tots els mecanismes electorals. Què és això? Un partit que es fa dir "catalanista" i pactant amb un fill de Castella per donar-li el poder de la Generalitat. Trencant un Tripartit d'esquerres per problemes molt greus, com extorsions als militants.
Penjant-se les medalles de que "som l'únic partit que no estima a Madrid", i ens presentem al Congrés; i al Senat amb un Pacte D'Entesa. Entesa? Primer que s'entenguin els mateixos del partit, i finalment es podran entendre amb altres. No és el cas d'ERC.
A més, durant aquest temps, s'han deixat veure com a pallassos, ridiculitzant a la religió, retratant-se amb corones d'espines com Crist. Doncs si, el mateix que es posava la corona de líder, ara el martiritzen els seus. Patètic.
Socialisme per Catalunya, quan hi podria haver un govern nacionalista, i sobretot català, pel sol fet d'enfonsar a CiU. Quina resposta dónen? L'Estatut i els seus tràmits? Jo tampoc estic a favor del que va fer Artur Mas, però estic més en contra del que va fer Esquerra, votant en contra d'un pas endavant del nostre país. Aquest fet va donar una molt mala imatge dels catalans a Madrid: "Ni los de Esquerra votan que si al Estatut". Així no falta menys per la Independència.
Sóc una persona democràtica, peró dubto que cap persona d'ERC pugui justificar el què està passant. Passar a tenir 3 diputats, desprès d'un període d'esplandor és per fer-sho mirar. Aquest dilema no acaba pas aquí.
I llavors, a gent com jo, ens diuen que tenim pardalets al cap. I a mi si que no se'm pixen a sobre i diuen que plou.