La Xinxeta amb Palestina

El passat dia 22 de novembre el grup juvenil parroquial “ la Xinxeta ” va tenir una visita molt esperada, la de la nova organització pro-palestina Salam Betlem. Aquesta, amb seu a Navàs, ens va explicar a tots els membres d’aquest esplai la realitat palestina de l’actualitat. A més, ens van facilitar material divers palestí. Vam passar una bona vetllada aprenent sobre aquest fet tant desconegut per la majoria de nosaltres. Ens van explicar un requitzell d’històries quotidianes que ens feien reflexionar sobre la nostre situació, i sobretot, conscienciar-nos de la situació palestina.
El dia 6 de desembre es muntarà una paradeta al Carrer Major de Berga per col·laborar amb la causa palestina i els beneficis que es recaptin seran donats a aquesta organització. Es vendran tota mena d’articles fabricats i importats de Terra Santa. Agraïm des d’aquí a l’organització per assistir a la Xinxeta i ens adherim a la causa palestina. A tots i a totes, Salam Betlem! o sigui, pau a Betlem!

És Nadal a... la meva butxaca!

Referent a la tertúlia de la setmana passada de Ràdio Berga on es va parlar del Nadal prematur.

Ja fa bastant temps que les coses tendeixen a exhagerar-se, de forma prematura. Es venen polvorons a dojo, es posen els aparadors nadalencs i es pengen les ditxoses llumetes de Nadal, que després molt parlar del canvi climàtic i de l'estalvi energètic, però aquestes llums gasten massa, i més si les encenem un mes abans. Això, en ple mes de novembre, a meitats de mes per ser exactes. A ningú se li escapa que és una exhageració prevenir l'arribada del Messies dos mesos abans. Al final ens carreguem fins i tot l'Advent, que en comptes de durar 4 diumenges en durarà 10! Potser prou d'allargar aquesta febre consumista, que llavors ja se sap, arriba la famosa "cuesta de enero", i no hi ha "Déu" que recuperi el "gasto" d'aquests dies de "jolgorio". Som festers però potser prou, cada cosa al seu temps, sinó, quina gràcia té esperar tot l'any per fer Nadal.

Aquests que prediquen d'ecologistes són els que encenen les llumetes a mitjants de novembre, i ens diuen que ens apretem en cinturó en una època on nomès es parla de crisi. Prou hipocresia amb l'ecologisme, que ells són els primers malfactors que ens desmonten la Terra, començant per situacions tant quotidianes com aquesta.

Prediquem amb l'exemple, i ordenem la festivitat nadalenca. Celebrem-la com volguem, però quan toca.

Gelats, me cago en déu!

No tota la tele és infumable. A vegades, quan arribem a casa, i és tard, necessitem una estoneta d'esbarjo, encara que sigui mitja horeta, el que per mi és "una estona de cel". En aquests últims anys, el nivell televisiu català ha degenerat de tal manera que nomès arrosseguem l'esquelet d'antigues súper sèries com El Cor de la Ciutat o Vendelplà. Amb això, ens sembla que ja n'hi ha prou, i realment, no s'aguanta per enlloc.
Ja deu fer un cert temps, a la televisió catalana per excel·lència, es va donar un impuls a la categoria d'humor, aconseguint programes de la línea còmica més irònica i més ben trobada, com pot ser Polònia, Crackòvia, i el nou i recent Vinagre.
D'aquest últim m'agradaria dir que, a diferència dels altres dos esmentats, aquest no fa mofa de la realitat política, sinó que són un conjunt de gags independents, surrealistes i més quotidians, amb personatges propis, no famosos, i amb grans dòsis d'humor de l'absurd. Personatges i situacions amb molt a dir en un món on l'humor és la nostre finestra on ens recolzem cada cop que "hem de fer passar l'estona".