M'agradaria donar l'opinió sobre un tema que se li dóna poca importància, a causa d'un fenòmen més que mediàtic, Harry Potter.
Un bon llibre per llegir abans d'anar a dormir. Res a dir. És la paranoia que s'ha muntat al voltant del llibre, i sobretot, de l'escriptora. Una dona que recordo, va escriure el seu preuat llibre en tovallons de paper d'un bar de mala mort d'Anglaterra. Aquesta anglesa s'ha sabut muntar molt bé la vida, "sortint del pou" com diu ella, per convertir-se en un fenòmen mediàtic amb el suport de la majoria de joves lectors.
Em confeso com a ex-lector de la saga del jove mag. Una bona creació literaria, res a dir. Dic ex-lector perquè aquesta rosseta amb cara angelical m'ha decepcionat moltíssim en molts aspectes. N'explicaré algun:
Recordo esperar la primera de les pel·licules de la saga. Un grup de nens, en un programa l'entrevistaven. Recordo que un nen li va demanar: Vosté creu en la màgia?
I J.K Rowling li contesta descaradament: No, nomès vaig fer això per sortir del pou, per res més. La màgia no pot existir pas!
En veure la cara del pobre nen, i la hipocresia de l'escriptora a la resta de l'entrevista, vaig agafar tots els llibres del mag iels vaig deixar arreconats a un lloc on dubto que tornin a sortir en molts anys.
Què en penseu d'aquesta resposta? L'havia de fer ni més ni menys que en un programa entrevistat per nens de 5, 6, 7 anys?
Senyora Rowling, jo si que crec en la màgia, i molta gent gràcies a vosté, hi creu, no trenqui la il·lusió dels nens, que no hi ha res més maco al món que la il·lusió d'un nen. Amb mi, ha perdut un lector, i com jo, a pilots. No se la jugui amb frases d'aquest tipus. Llàstima que en aquest món, i més en aquest país, "Dónde va Vicente, va la gente".
2 comentaris:
Ui ui ui... Ferran... que ja et compraré tots aquests llibres que, segons tu, difícilment tornaran a sortir... JAJA.
Bé, jo no en tenia constància d'aquest success i, personalment trobo que tens raó, que no es pot aixafar la guitarra tan descaradament. Tot i això, penso que són coses molt diferents i que hi pot haver un escriptor bo i a la vegada antipàtic, un forner que se sàpiga defensar d'allò més bé, però passota, un electricista que faci bé la feina però que sigui un mal pare... Amb tot això, vull fer-te veure que s'ha de intentar no mesclar la seva obra amb la seva vida personal...Digo yo... JAJA
Benu, ja em respondràs algun altre text que ara ja comença a haver-hi marro!!!
holes,sóc amiga de l'albert plANS...i veig que no contesta....bé...si el veus....digali ke em contesti si pot ser abans de divendres.
salut.
pd. per cert,molt guapo aquest blog.
Publica un comentari a l'entrada