Okupes a Berga

Perdó per la llarga pausa que he fet durant tot aquest temps de Novembre. He tingut una pluja d'idees per continuar escribint en el meu blog.

M'agradaria tornar a escriure amb aquest tema, "l'okupació". Fins ara créiem que nomès passava a la tele. Doncs no, és més palpable.
Vaig estar veient la tertúlia dels dimarts a CCB, La Roca, en el qual sortia a parlar un dels "okupes" de la casa del barri antic de Berga.

Mal vestit, mal pentinat, no sé d'on es va escapar! Amb un posat anàrquic i progre, que recordava als partidaris de GreenPeace, o alguna organització per l'estil. Em va fer llàstima la seva manera d'expressar-se, sempre amb pèls a la llengua i amb frases intransigents que no portaven enlloc. En fi, una conversa patètica, que intentava defensar un suposat moviment, totalment respectable, però que jo no comparteixo gens.

El senyor, que respon a les sigles de J.V, es basava en suposats "drets" escrits en la Constitució de 1978. M'agradaria dir que apart de drets, com el de la propietat privada, cosa que deu desconèixer, i si no mirin l'article 33, també existeixen deures, com el de treballar, art. 35 de la mateixa constitució, i pel que vaig deduir, anar a ocupar cases amb amo, és tenir poca feina. A més, aquest mateix senyor deia que tot espanyol té dret a un habitatge digne, i que el principal problema del jovent és que no tenim habitatge. Doncs senyor J.V, tenim un problema, no hi ha tants ponts a Espanya com per a donar sostre a tot el jovent.

Si el preu està tan alt és perquè el Govern ho permet, i fins que no canvi això potser ens haurem fet vells nosaltres, els joves. És cert que s'ha de viure en condicions dignes, però anar a ocupar una casa que cau a trossos i que està "plena de merda", com va dir ell mateix, no és gaire digne.
A més, recalco que hi ha un dret essencial, que és el dret a la propietat privada, del qual considero inviolable i lliure del propietari. Si el propietari no posa en perill la vida dels veïns, pot gaudir i fer d'aquell habitatge el que vulgui. El que no és ètic és tocar propietats que no ens pertanyen, i si no, proveu de ficar-vos a viure a casa del veí, a veure que us diu...