Xarxa penosa

Aquest article està escrit desrprès d'haver vist un video per Internet, el qual es carrega literalment els myspace i als fotologs. És un tema que fa temps que dura, però fins aquesta setmana no havia trobat cap opinió tan semblant a la meva. Per tant, em declaro en contra als fotolofs i aquests racons personals, els quals em repugnen. Per què? Molt senzill. La gent que es penja en aquests racons d'aquest estil són gent adictes a les fotos, que tenen la necessitat diària d'explicar la seva vida en fotos (generalment d'aquest estil, que això és lo trist), i a sota un petit escrit al qual expliquen lo " meravellós " que ha estat el dia, i si no poden explicar-ho cada día rebenten, com aquells típics que si no poden "actualitzar", han de demanar als seus amics que ho facin per ells! I a mi què? Què n'ha de fer la gent de si avui surto amb la nòvia, el pentinat em queda bé, o marxo perquè me'n he d'anar a sopar?
Trobo un espai ridícul en el qual els serveix per descarregar-se, i fins i tot fingir que has tingut un dia meravellós, però que realment ha esta una merda per oblidar, et fas fàstig a tu mateix i ho saps, però el "Flog" és la tapadera...
Llavors també, hi ha el típic que dedica cada dia el seu Flog a un amic, perquè sàpìga la seva amistat. A si? Els teus amics no saben que els aprècies, no.
Però el què més de polleguera em treu són les típiques fotos (com aquesta), amb la pose al més pur estil Victoria Beckham, o el qui sigui. Això si, tothom de totes maneres en té, les nenes pijetes lluint les marques que es compren cada setmana, les gòtiques amb cara de no haver cagat, els emos amb aquella pose tant gilipolles, etc. Perdoneu per les expressions però és que m'altera. A sobre, a totes aquestes nenes els deu agradar saber que a la xarxa hi ha un seguit de malalts mentals que es masturben amb les seves fotos cada día. Si, això passa, i el que és més trist, molta gent de Berga en té, amb fotos provocadores. Em fa molta pena que hi hagi gent que faci aquestes coses, però el penjar fotos teves d'una manera o d'una altre la desició és teva i nomès teva.
Per a mi, és molt millor tenir un MsnSpaces o algun Blogger, que les fotos són algo prescindible, i que el més important és la teva opinió.

Molt poc estil

Hola gent, començo aquest escrit amb 3 paraules d'un meu amic que sovint les utilitza: Molt Poc Estil.

Si senyor, això és el què penso jo pel què fa el tema aquest de la cremada de fotos del Rei.

Penso que no es té consciència del què s'està fent, ja que es desconeix el símbol del què significa cremar la foto d'un rei. No tenia pensat escriure sobre el tema, però m'hi he repensat en veure el debat del programa d'avui a la tarda de "El Club". En aquest programa ha sortit un llicenciat en dret constitucional a dir que ell també s'autoculpava d'aquest actes vandàlics, que no deixen de ser actes vandàlics. Sembla fins i tot un acudit molt dolent això de que surti un llicenciat en dret constitucional, ni més ni menys, a parlar sobre aquest tema, i defensant un fet com aquest.

Ja fa dies que està succeint tot això i crec que molta gent ho està fent perquè no té ni decència per calar foc a la imatge d'un rei. Per postres, el llicenciat encara ha dit que això de cremar el Rei és un símbol, perquè s'està en contra de la monarquia. Jo no és que estigui a favor de la monarquia, però tampoc d'una República. Crec que això va més enllà de la llibertat d'expressió, de la qual sóc un fidel amant. Sóc partidari de qualsevol altre tipus de mofa, menys aquesta mena "d'insults" de molt mal gust, que crec que a ningú li agraden. Trobo que és una "protesta", si se li vol dir així, de molta poca classe, i poca cultura. A tot arreu del món on encara avui hi ha monarquia es fa mofa d'ella, fins a un cert punt, fins i tot s'han vist postals de la Reina d'Anglaterra agafada a l'ampolla de ginebra, però enlloc es cremen fotos de cap monarca.

És més, m'agradaria que si algú creu que aquests actes no s'han de penar, que m'ho comenti, així veure si l'equibocat sóc jo, i se'm podrà contradir, això si, ha d'estar mínimament raonat.

Sense embuts

Hola a tothom, desprès d'un mes de no escriure res, torno a fer alguns comentaris o opinios sobre nous temes, i com sempre intentaré ser correcte i actual. Em sap greu no haver pogut publicar nous comentaris, però això no vol dir que no hagi treballat, i he continuat buscant nous temes per poder debatre.

El d'avui és un homenatge a Guti, jugador del Real Madrid.

En la meva opinió, Guti, no nomès és l'ànima del Madrid, sinó que és una persona amb les idees molt clares, i això és molt positiu per un jugador professional. Com a seguidor del Barça, em trec el barret davant seu, com va fer el Bernabeu davant la golejada del Barça ara fa un parell de temporades.

Guti, durant quasi 10 temporades ha militat en el Real Madrid, es diu ràpid. Avui, anys desprès encara està en la mateixa situació que fa 10 anys, amb una diferència, que avui és capità, això si, si no juga algun capità titular. Segons Schuster, té al a banqueta el reserva d'or. Un jugador que ha salvat el Madrid allà on ha anat, cada partit que podia haver perdut perfectament, ell ho arreglava amb 20 minuts que jugava. Un jugador amb esperit de líder.

Guti, a més, és un jugador que a cada roda de premsa dóna la seva opinió amb unes respostes molt clares, i entenedores. Em ve al cap aquella frase de quan el Barça havia de jugar la final de la Champions, en el que un periodista li va demanar quin equip finalista volia que guanyès la final. Ell va dir exactament, "Que la gane el Arsenal antes que el Barcelona" i el periodista va replicar perq què, i ell seguidament va respondre: "Yo soy del Madrid, i en contra el Barça hasta la muerte". Llavors, la pregunta la van enfocar a Raúl, qui va respondre, "la tiene que ganar el Barça, siempre va bien que un equipo español posea la Champions". I així succesivament amb varis jugadors del Madrid.

Com a seguidor del futbol, admiro les respostes clares, sense embuts, encara que siguin oposades a les meves. Penso que tot madridista hauria de tenir aquesta resposta, i tot culé de debó hauria de respondre de la mateixa manera a l'inversa. Si no, per a mi, no és sentir els colors, ni res. I penseu que el blanc, no és cap color...