Parlarem doncs del dret a vot. L’art. 23 de la CE de 1978 es clar quan disposa que el ciutadà té el dret a sufragi. Però què comprèn aquest dret? És cert i innegable que és un dret que acaba d’acompletar el model d’Estat democràtic, amb drets civils i polítics per a tothom, inclús per als extrangers.Bé, com ja deuen saber, el mateix dret a sufragi també incita al ciutadà a que es presenti per tal d’ésser votat, el què se’n diu sufragi passiu. Sovint és un dret que es passa per alt quan parlem d’eleccions, però està igualment reconegut en el nostre ordenament.
Pot ser que per alguns joves ens sigui molt important el fet de poder anar a votar, a mi també em passa, però el fet està en què en cap moment se’ns ensenyen les regles del joc.
Celebro que un col·lectiu com la JSC hagi estudiat la legislació sobre el sistema electoral, i hagi fet una bona recessió del què està passant a Europa, però de ben segur deuen obviar un seguit de consideracions que intentaré resumir.
És cert que la CE disposa que “els poders públics promouran les condicions per a la participació lliure i eficaç de la joventut en el desenvolupament polític i social”, però la llei, la podem entendre de moltes maneres.
Si ens posem “tiquis-miquis”, el nostre ordenament també preveu que el ciutadà, bé, diguem-li “persona”, es pot emancipar als 14 anys, per causes com ara el matrimoni, i així podrà plenament gaudir dels seus drets subjectius.
Com tot, a la vida hi ha etapes. Coneixen algun emancipat d’aquestes edats? En canvi, coneixen algun que se li hagi caducat el carnet jove (o inclús el +25) que encara visqui a casa dels pares? La resposta és prou òbvia, però això demostra que hi hagi immaduresa? No, segurament no (almenys això ens agrada pensar), però està clar que la persona “+25” té el dret a vot, fet que no li succeeix al que li acaben de donar el carnet jove (si no recordo malament, als 16 anys).
Què vol dir una reforma a la LOREG sobre el dret al sufragi? Vol dir moltes coses. Com ja he dit, vol dir escollir i ésser escollits. És un contracte de confiança del representant amb l’electorat, és un vincle del qual ens agrada creure que tots som importants, i que el nostre vot compta. Ara bé, aquests que defensen aquesta rebaixa de l’edat estarien disposats a entrar en una llista i defensar els interessos de l’electorat? 16 anys és realment molt poca edat. A TOTS aquests que defenseu la rebaixa, us veieu discutint sobre temes més o menys esotèrics per l’edat sobre política al vostre ajuntament? Quan sigui cap de setmana, i tingueu ganes de sortir, potser no podreu perquè teniu feina, reunions, o d’altres actes que el càrrec us comporta. Hi esteu disposats? Jo em trec el barret si la resposta és “sí”. Alguns de vosaltres encara aneu a l’ESO, i si hi ha gent que té dificultats per als estudis, imagineu-vos amb dues feines, l’una tant important com l’altre.
Us veieu capaços de ser responsables inclús d’accions per les quals podrieu anar a la presó, com ara delictes de malversació de diner públic? Ja sé que som tots gent de bona fe, però la política no tothom l’entèn igual.
Bé, tot això està molt bé, sempre i quan el vostre partit us col·loqui en un lloc de la llista elevat i pugueu entrar, cosa que no sempre passa.
En la meva opinió, la política interessa de ben poc als joves. Evidentment, a la vinya del Senyor hi ha de tot, i els que creiem en la política (i més en aquestes edats tant curtes) som rarets, tinguem la ideologia que tinguem. Tots podem criticar el què fan o deixen de fer els nostres representants, però els nombres canten per si sols. Quin percentatge de població jove vota? Quants menors de 25 anys es presenten a les llistes? Com deia aquell, “no hase falta que diga nada másh!”
Potser, i aixó si que crec que convindria més, seria rebaixar l’edat penal als 16, perquè quants delincuents d’aquestes edats corren pels carrers? Segurament tots en coneixem, i gaudeixen d’impunitat sota l’anunciat de “a mi no em toquis que sóc menor!”. Això si que faria el jovent més responsable i implicat amb el civisme (però potser m’equiboco, no se sap mai...)
