Escuela 2.0, el futur?

Aquesta setmana passada el Consell de Ministres va aprobar el nou pla “Escuela 2.0” que permetrà a 14.400 aules que els seus alumnes de 5è de primària disposin d’un ordinador d’última generació.
Una inversió que no té res que envejar a un mercat d’estiu futbolístic ja que el “despilfarro” queda més que evidenciat. Estem parlant d’una suma de 200 milions d’euros cofinanciats pel Govern Central i els governs autonòmics, inclòs el català.
I és que queda molt bé que després d’anunciar la pujada d’impostos no fa ni dues setmanes, els ciutadans poguem llegir aquest tipus de notícies. Es veu que per tenir millors números en els rànquings europeus sobre educació es requereixen milers d’ordinadors per a nens escampats a determinades aules d’alguna comunitat autònoma.
Cal dir que només 325 escassos centres catalans (cal tenir en compte que en total 9 comunitats s’afegeixen al carro) disposaran d’aquesta mesura. No obstant això, la historieta porta regalet: avui el Periodico publicava que els pares hauran de pagar la meitat del què costa el portàtil dels seus fills. A més, s’ha donat un termini de 4 anys on s’acabarà de desenvolupar aquest pla salvador i redemptor del fracàs escolar, que aportarà la més nova tecnologia a les aules. Els professors podran estar contents escribint en pissarres digitals interactives, inmersos en classes amb internet wifi i impartint una meravellosa classe magistral, mentre els seus alumnes utilitzin els seus portàtils. Dic utilitzin perquè amb internet gratuït dins de classe, qualsevol s’està per la lliçó poguent actualitzar el facebook.

Som europeus? volem ser Europa?

Cada cop que es parla d'Europa ens ve al cap una mena de sentiment, que no podem descriure, més que res perquè és una realitat abstacte. Dic això perquè, ben mirat, què és Europa?

Els països que ho sol·licitin, amb més o menys escarafalls entraran a la UE en un període concret de temps. Ara bé, s'hauran d'adaptar als marcs europeus ja establerts, cosa poc assequible per alguns Estats de nova creació.

Em refereixo a noves repúbliques que són els vestigis d'un antic imperi soviètic que va malbaratar els incomptables recursos d'aquest conjunt de petites nacionalitats a la estimada i preciosa vella Europa.

Tot i que aquests Estats manifestin la seva voluntat d'entrar a la Comunitat, i els governs, encara febles i poc estructurats (segurament per la seva poca maduresa de la plenitut democràtica) tinguin la voluntat de canviar el panorama legal i econòmic del país, el pilar bàsic de funcionament- el tarannà de la gent- es manté intacte i no permet l'evolució dels objectius que els representants del seu Estat s'han marcat.

La mentalitat a l'antiga no col·labora en la liberalització del sistema, ni en l'evolució cap a l'eliminació de fronteres. És més, aquests fets dificulten i entorpeixen el curs natural de la UE.

Aquest problema, però, és present en molts Estats membres, i no podrem parlar d'Europa fins que ens deixem estar d'antigues maneres de pensar, que al llarg de la història han fracassat més o menys lamentablement.