dimarts, 28 d’octubre del 2008

Qui s'han pensat que som nosaltres?

M'ha arribat avui mateix un correu que m'ha sobtat: Patum a Tgn?
L'e-mail l'envia un tal Miquel de Marcos que firma a sota del petit escrit que he enganxat seguidament:

"A veure si hi ha algun dubte del morro que li foten a Tarragona !
Si volen els hi deixem la Mare de Deu de Queralt..., o el Tabal..., o que pugin a la plaça de Sant Pere... !!
Si no tenen més música que se la inventin !!
Fa uns 5 anys que s'han copiat el pasacarrers de la Patum i per si no queda clar que s'han copiat toquen musica de la Patum! (hi adjunta l'adreça web)
No tenen vergonya
"

Pel que es veu, des de ja fa anys, un grup de músics de Tarragona necessitaven una música pels passacarrers de les festes de Santa Tecla (ai coi! també celebren Sta. Tecla...). Van decidir que agafarien la música del passacarrers de la Patum, mentre una àliga va ballant aquesta cançó berguedana 100%. Encara diran que no està patentada, quan la Patum és tradició a Berga des de fa molts segles, així com les seves cançons i balls, descrits fins i tot per l'Anuari Català de principis de segle, que intentava recollir totes les festes i celebracions típicament catalanes.
No cal que digui que hi ha més de 100 àligues a tot Catalunya i són similars a la de Berga (tot i que és de les més antigues que es conserven, ja que supera els 250 anys d'edat). Aquesta aliga, ja ho podeu veure en el video, mou el cap com la guita.
Cal dir res més?

3 comentaris:

Anna ha dit...

Emm.. No voldria "danyar" cap sentiment totalment berguedà...
però fent-hi una crítica, m'agradaria, solsmanent, remarcar una petita cosa. És cert, que actualment, la Patum, és considerada com a Patrimoni de la Humanitat, i també és cert que aquesta conté les seves partitures, danses, comparses, i un llarg etcètera. No obstant, no trobo de "dramatisme social" el fet en què, a una altre localitat, s'hi commemorin actes, parcialment o lleugerament similars als d'aquesta "gran? festa". Desviant el tema, paralel·lament a aquesta tradició, n'hi ha d'altres que segueixen vives i que, per contra, no han estat sortosament, o desgraciadament, incloses dins la designació d'obres Mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Aquestes, i posant-ne un exemple, podrien ben ser les conegudes trobades d'Esbarts Dansaires d'arreu de Catalunya i altres regions. Es que potser, cada Esbart és limita a representar i/o "amutinar" les seves danses en front a les dels altres territoris? Concretant, hi ha "ballets" denominats per la població en que foren procreats, i aquests, són figurats a altres festes territorialment equidistants. Això fa que, per exemple, a Bagà, o a Berga, es puguin ballar danses com "La bolanguera del Pallars", "Ball cerdà de Tremp", " Ball de cintes del Vallès" i un llarg etcètera.
Tot i així, crec descarada, l'acció per part d'un poble, de "traslladar" moderadament la tradició rauxera d'un poble totalment paral·lel. No és que sigui cnotradictòria, la meva opinió, ( ja que estic oberta a qualsevol crítica envers el meu comentari) tan sols intento remarcar que l'extrem tancat mai és un camí viablement fiable.

atentament =) ... Parrilla?

Anna ha dit...

Saps què? m'han agradat les teves recomanacions referents a la meva manera d'escriure i exposar les meves opinions, crec que has ben encertat un dels meus "grans defectes", i és que "xerro molt, i no faig res" equivalent a que "exposo molt, pero no dóno solucions" Vaja, intentaré aconseguir-ho algun dia! ;)


1- tripardi@hotmail.com
2- no sé ben bé quina és la finalitat, ja m'ho ben explicaràs! si o si?

Petons!

Anna ha dit...

Sóc així... i no em desagrada. =)