Qui s'han pensat que som nosaltres?

M'ha arribat avui mateix un correu que m'ha sobtat: Patum a Tgn?
L'e-mail l'envia un tal Miquel de Marcos que firma a sota del petit escrit que he enganxat seguidament:

"A veure si hi ha algun dubte del morro que li foten a Tarragona !
Si volen els hi deixem la Mare de Deu de Queralt..., o el Tabal..., o que pugin a la plaça de Sant Pere... !!
Si no tenen més música que se la inventin !!
Fa uns 5 anys que s'han copiat el pasacarrers de la Patum i per si no queda clar que s'han copiat toquen musica de la Patum! (hi adjunta l'adreça web)
No tenen vergonya"

Pel que es veu, des de ja fa anys, un grup de músics de Tarragona necessitaven una música pels passacarrers de les festes de Santa Tecla (ai coi! també celebren Sta. Tecla...). Van decidir que agafarien la música del passacarrers de la Patum, mentre una àliga va ballant aquesta cançó berguedana 100%. Encara diran que no està patentada, quan la Patum és tradició a Berga des de fa molts segles, així com les seves cançons i balls, descrits fins i tot per l'Anuari Català de principis de segle, que intentava recollir totes les festes i celebracions típicament catalanes.
No cal que digui que hi ha més de 100 àligues a tot Catalunya i són similars a la de Berga (tot i que és de les més antigues que es conserven, ja que supera els 250 anys d'edat). Aquesta aliga, ja ho podeu veure en el video, mou el cap com la guita.
Cal dir res més?

http://www.ibiep.com/search/tecla/1/play/ccUwq9teC5M/baixada-festes-santa-tecla/

Jo, del "social"

Quan acabes l’ESO has de triar cap algun lloc. És la teva gran primera desició. Llavors et trobes encasellat en la pregunta: lletres o ciències?
Fins fa pocs anys, era la única pregunta que t’havies de fer. Ara no, hi ha moltes més modalitats, degut al major nombre de carreres i oferta universitària.
Es van trobar que l’empresa i l’economia era un món que agradava molt, i que els alumnes triaven per a realitzar estudis superiors.
No obstant això, l’oferta de Batxillerat ha augmentat, en la part de ciències (de la salut, científic i tecnològic), en canvi a la part més humanítica nomès hi ha humanitats, ciències socials i arts.
Les ciències socials es limitaven a la comptabilitat i les ciències que deriven de l’economia. Actualment, s’ha creat en alguns centres un Batxillerat econòmic 100% que ja rep aquest nom. Ja sé que aquest afer no és culpa dels centres, però és indignant i descarada l’enfocament universitari que fan els polítics responsables de l’educació.És una presuposició descarada d’encarar a l’alumnat cap a un tipus de carrera en concret, l’economia o les empresarials. Així, els que no volem fer aquestes carreres ens hem d’aguantar i empassar-nos dos anys sencers de comptabilitat, formes d’empresa i economia mundial. En canvi, d’assignatures que potser ens xocarien més com podria ser política, civisme, o dret, ni en parlarien.
Ens trobem que els que volem fer carreres com Dret, Periodisme, Ciències Polítiques, o Magisteri, no tenim idea de què tracta la carrera que volem fer, perquè no anem més enllà de balanços de situació i de llibres diaris. Aquesta limitació del Batxillerat social fa que ens defineixin com a limitats, i en alguns casos de “subnormals”. Sona molt greu això, perquè aquesta ha estat l’opció, més o menys forçada, que hem escollit per a fer el primer pas cap al món universitari.
Ens trobem que no hi ha empreses, però en canvi, d’empresaris i economistes n’hi ha fins a sota de les pedres.
Som molts els que si no volem arribar a Barcelona i no entendre res, ens hem de buscar les castanyes pel nostre compte. És molt trist això, i més si tu també ets un “social” com jo.

L'ètica empresarial i la deslocalització

L’ètica és una ciència o una filosofia aplicable en molts casos, i un d’ells pot ser perfectament el món empresarial. Com tota ciència es regeix per un seguit de normes i a vegades trobem inclús codis que marquen les pautes de com seguir els passos més justos per assolir els objectius. Per norma general, aquestes lleis o normes que regeixin l’economia o l’empresa haurien d’ésser universals, però entrariem en un dilema del qual no acabariem trobant qui té la raó.
La ètica empresarial és una branca de l’ètica aplicada que normalitza les conductes que s’han de portar a dins d’una empresa, i les conductes del món dels negocis.
Probablement, la ètica sorgeix a partir de plantejar-se com? per què? quan? etc. dins del món empresarial.
S’ha de tenir en compte que es tenen un seguit de recursos per a satisfer unes necessitats, i l’ètica serveix per a poder ordenar aquests recursos i distribuir-los per tal de que quedin de manera justa i facin feliç al màxim de persones possible, tal i com diuen les normes utilitaristes de J. S. Mill.
A partir d’aquí sorgeix la pregunta: és ètica deslocalitzar l’empresa?
L’economia és la ciència humana que serveix per a administrar els recursos que disposem de la millor forma possible.
Abaratir costos, és èticament correcte, sempre i quan es posi l’empresa en el punt de mira. Si analitzem el punt de mira econòmic és poc ètic, ja que s’empobreix el país i s’augmenta l’atur. És més interessant que s’enriqueixi una empresa i que s’empobreixi el país? No ho sé, ni ho he de decidir jo.El que no és gens ètic és emigrar o directament, “tancar la barraca” i deixar tots els deutes, i no retornar les prestacions o encara especular amb elles. Això és un atracament, i el què és més fort, ens el deixem fer.

Floretes de cara al balcó i merda al carrers

Referent a l'article: La CUP buida de contingut classista l'ordenança de civisme (del butlletí d'aquesta mateixa candidatura), m'agradaria exposar el meu punt de vista.

Perquè suposo que tothom vol sentir-se ciutadà de la ciutat on visqui, sentir-se segur, i sobretot tenir el sentiment d'estimar els nostres carrers, hi ha d'haver un cert control.

Històricament s'ha demostrat que l'anarquía no porta enlloc, i l'anarquia es pot definir com a un concepte sense cap mena de seguretat, ni cap mena de control o forma de govern que regeixi la societat. Això és molt maco sempre i quan hi hagi respecte, perquè segons diversos filòsofs, l'home és bo per naturalesa. No ho és si als carrers hi ha vandalisme i delinqüència, i a sobre tanta permisivitat. Homo hominis lupus, l'home és un llop per l'altre home, deia Hobbes, ja al segle XVII, no s'equibocava de massa.

Com que som incapaços de mantenir aquest ordre, per això necessitem documents i reglaments que ens regulin el nostre comportament.

No entenc el perquè de la CUP en voler abolir aquesta ordenança, que no fa res més que vetllar per l'ordre i el respecte, mentre que si no hi fós, Berga seria can Pixa, mai millor dit.

Em treu de les caselles el títol de l'article, "La CUP buida de classisme..." què és això? Realment hi ha classes en aquesta matèria? O és que de pòtols i xoriços n'hi ha a totes les cases? Em sembla que no és anar "contra el poder" pixar-se en un carrer o trencar vidres. La intenció no és "buidar els carrers de grups socials no hegemònics", perquè això a casa meva és feixisme.

A més, tampoc entenc perquè la varen votar a favor, si realment no hi estaven d'acord. Això és la més gran expressió del "quiero y no puedo", i aquí, senyors, "coño y teta" no es pot ser. Tot és respectable, però.

Autobús a Berga, "per fi"?

L'altre dia, fullejant el butlletí informatiu de la CUP que em va arribar a casa vaig trobar un tema que se n'ha parlat bastant, i que actualment, ni se sap res ni hi ha interès.

En el butlletí, molt correctement s'explica que Berga és una de les poques ciutats de més de 15.000 habitants que no disposa d'aquest servei.

A partir d'aquí comença el dilema. Ens comprometem a pagar un servei, que segons estudis prèvis, ja se sap que serà deficitari? Som conscients des d'un principi al què ens enfrontem?

Queda molt reivindicatiu dir que som els cuers de Catalunya, però és evident que hi ha motius físics que ens ho fan ser. Berga és una ciutat que està en mig d'un terreny abrubte, on els seus carrers són estrets i amb fortes pendents. Durant molts anys, la població de Berga ha anat creixent mica en mica fins arribar als nostres dies, i sense volguer-ho, ens hem convertit en una petita ciutat. No obstant això, la nostra mentalitat encara és "a l'antiga", som de la dinàmica: a peu s'arriba a tot arreu. Potser és perquè sempre ho hem vist d'aquesta manera.

No crec que sigui un servei rendible ni massa funcional, ja que no és un servei que es requereixi a Berga.

Per posar un exemple de les dimensions a Berga, si a un processat se li aplica una mesura d'allunyament preventiu de mil metres a la seva parella, i ambdós viuen a Berga, està trancant la condemna permanentment. 1000 metres són un quilòmetre. Algú camina usualment i necessàriament un quilòmetre al dia per arribar als destins berguedans? És realment necessàri per a algú?

No hi trobo la sortida.

Jugar amb els sentiments

No entenc, ni entendré mai com hi pot haver tanta rivalitat ni competitivitat en els equips de futbol de categories inferiors al juvenil, aquest inclòs.
Al final sembla que tinguem centenars de fàbriques de nens amb mentalitat de màquina i competitivitat. Un sentiment que a vegades es veu frustrat pel sol fet de no arribar a un cert nivell.
Com a tot arreu, hi ha gent que sobresurt en alguna habilitat. El futbol és l’esport més practicat arreu d’Europa, és famós i els nens de poca edat, de seguida ja se’ls inculca aquest sentiment futbolista. Quan comencen a créixer, desenvolupen les seves característiques, i les habilitats més o menys limitades. Llavors tenim els grans super-cracks, que de seguida són fitxats pels grans equips del país. I el que no arriba a aquest nivell queda al mateix lloc on estava, però a certes divisions inferiors, on el futbol no és professional, ni hi ha l’èlit.
Com que no han sigut la èlit, cosa molt normal i que no ha d’avergonyir, es queden als clubs locals o de les rodalies, i entrenen fins que rebenten, sovint 3 dies per setmana.
Tots ells tenen ilusió de poder jugar uns quants partits, si més no, per això paguen. Llavors hi ha un problema que se li presenta a l’entrenador. Quins jugadors poso a l’equip? Posaré els més bons, que tindré més números de guanyar. I així, d’aquesta manera tant senzilla, molts nanos de fins a 18 anys es queden sense jugar la majoria de partits, o sortint sempre com a reserves als últims 5 minuts quan ja poca cosa es pot fer.
Crec que aquest fet provoca rivalitat amb els jugadors, i ganes de sobresforçar-se per tal de ser més bo que el que tenim al costat, quan se’ns ensenya a l’escola que tots som iguals i que no se’ns ha de discriminar per les nostres característiques.
No entenc que el que diuen ser l’esport que serveix per ensenyar-nos sobre companyerisme, a erradicar el racisme, i tants altres adjectius positius que solen calificar el futbol, sigui una fàbrica de desilusions pels que no són tant bons com els que juguen cada partit. En una temporada hi ha molts minuts, i també es disposen de més de 11 jugadors. Tan se val que no es compleixin els somnis, anem a guanyar, si no, no ens ho hem passat bé.
No estem parlant de l’èlit, estem parlant d’equips locals on els nanos juguen per passar-s’ho bé, no per desilusionar-se ni crear energúmens violents que defensen aquest sistema actual a mort. No tots els equips de la comarca ho fan, però si els que tenen més ressó. “Si no creus com ells, és que no entens de futbol”.

Anàlisi d'esperar

Fa uns quants dies es van publicar uns resultats d’unes enquestes que se’ns van fer als joves del Berguedà. Els resultats que van sortir, eren d’esperar, i crec que qualsevol jove que negui aquest fet, menteix o té pa a l’ull.
I pares, què us penseu? Que a cada casa hi ha un noi/a del 10% que reconeix no haver tastat l’alcohol, o no ha fumat mai cannabis? Potser si que hi ha un excés de confiança vers nosaltres. No heu tingut mai la nostra edat? Heu fet el mateix que nosaltres? Parlo sempre en plural, ja que és un fet col·lectiu, que crec que tots en tenim la culpa.
Ja fa bastant temps que s’està desmarxant la manera de divertir-se del jovent, i cada cop va a més, en un ritme exhagerat. Cada cop són més, i d’edat més jove, els que prenen substàncies estupafaents. Al final ja no saps què et trobaràs o quina bestiesa t’explicaran quan et trobis el dilluns al matí amb els colegues si és que no has sortit el dissabte i no has presenciat l’espectacle lamentable de la gent que et puguis arribar a trobar. Això si a la teva colla no n’hi ha algun que estigui en aquest estat.
Nomès demano que els pares no s’extranyin tant dels resultats que considero que eren d’esperar, i són estadístiques similars allà on anem de Catalunya.

Separatisme festiu

Quan arriben les festes tradicionals, la típica pregunteta: I tu, què celebres? El pare Noel, o els Reis?
Si dius que celebres el Pare Noel (per exemple) estàs mort. Et poden dir “Yankee, imperialista, colonitzador”, i altres mots semblants, propis de personatges com Hugo Chàvez, que ara estan molt de moda i es ridiculitzen per la tele. Es veu que no es poden adoptar festes de d’altres llocs, que està eternalment prohibit. Llavors, agafarem i anirem a fer unes hamburgueses amb patates fregides i a veure Coca-Cola.
Cada cop s’extenen tradicions de d’altre llocs, com el Halloween. Crec que encara que no ho volguem ja estem en un món ben globalitzat que no té marxa enrere, i encara que ens faci mal, ja fa temps que hi estem inmersos. Aixó no treu que s’hagin de mantenir les nostres tradicions catalanes, com el Tió, o l’Onze de Setembre. Crec que s’ha de vetllar per el manteniment dels nostres festius, però no ens ha de fer por adoptar altres tradicions. Crec que pel manteniment de la nostra cultura, s’ha de continuar celebrant les nostres pròpies tradicions.
Vull recordar en aquest article, que els Reis Mags d’Orient, per molt que es diguin d’Orient, provenen del país a l’Oest de Catalunya, d’Espanya. Una tradició del segle XIX, però com que l’hem celebrat sempre, aquesta no ens fa mal. No m’agraden els separatismes en aquesta forma, perquè repeteixo, la globalització és un fet, no una paraula abstracte.
Em declaro català fins a la melça, però també dic que, com molts catalans com jo, celebro les tradicions aquestes que no són pròpies de Catalunya, i una cosa no ens treu l’altre, tot i que hi hagi gent radical que cregui el contrari. Tot és respectable.

Per Patum o per tot l'any?

Estem farts de sentir notícies de que la nostra economia no va bé. La economia catalana està en crisi. Quina crisi?
Us ha passat mai que heu d’anar a fer un sopar entre setmana i no heu trobat taula a cap restaurant? O que voleu anar de compres un diumenge i no hi ha res obert?
És realment una odisea, i és molt freqüent a Berga. Les petites capitals ja ho tenen això, nomès funcionen “quan han de funcionar”, o sigui, els dies feiners als matins i a les tardes. Hi ha alguns comerços que s’aventuren a obrir els dissabtes, però això els suposa també una epopeia èpica i digne d’explicar.
Les coses, a Berga, nomès funcionen “quan cal”. Però qui ho diu això?
Molts dies passeges per Berga i fa por la buidor de gent. Aquest fet és facilment entenedor, no hi ha gaire res obert. Bé, si, el típic comerç que no tanca ni per mal de morir, i para de contar. N’hi ha prou amb això? Volem “fer Berga” tancant-ho tot i nomès obrir quan toca?
A més, recordo que en els dies feiners, tal i com indica el seu nom, la gent, sol treballar, i per tant, tampoc es pot dedicar a voltar per Berga a veure què troba. S’han de potenciar molt més els horaris en que la gent pugui anar a comprar, al restaurant, etc.
Potser comportarà que els comerciants hagin de fer altres horaris, però la gent, realment ho necessita, i segurament, es tiraria endavant l’economia, tan sovint vilipendiada. Tancant els comerços no s’arregla res.
Sovint volem ser capdavanters en tot. Volem promocionar els esdeveniments berguedans que tenim durant tot l’any: Els bolets, els Pastorets, Sta. Tecla, la Fira de Maig, etc. I la fantàstica Patum, i dic fantàstica perquè és el motor econòmic berguedà per excel.lència.De vegades semblem els comunistes d’Stalin, que feien previsions econòmiques quinquenals. A Berga, les previsons semblen ser anuals, tot queda focalitzat en Corpus. Llavors sí, ho veus tot obert, inclús en horari nocturn, botigues, bars, restaurants, forns, botigues de roba...
On és la festa? Als comerços o a la plaça? Així doncs, que no hi ha més dies a l’any per obrir?. Perquè aquest horaris no es fan en diumenge, per exemple, ? Realment surt deficitari? Em sembla que no.
Hi ha també molts altres dèficits, i la gent no diu res, per exemple, és absolutament necessari un bus urbà a Berga? Això si que és perdre diners i temps, quan tothom sap que a peu s’arriba a tot arreu, i que hi ha carrers impracticables, que resultaria impossible que un bus passés. A més, les tarifes d’aquest bus, haurien de ser elevades, i els horaris serien un acudit. Molta gent, no sap que existeix ja un bus que apropa algun poble veí i Berga, i encanvi, que poc s’utilitza.!!. Això si que és una vergonya. A més, els berguedans des de quan agafem un bus? Tota la vida hem anat a peu, en cotxes particulars o si molt apurem, en taxi. Podem continuar de la mateixa manera, i l’Ajuntament, tot això que s’estalvia.
I que me’n dieun de sortir a sopar, o de poder convidar algú que s’apropa a la nostra ciutat per qualsevol tipus de negoci?:
Que és avui, dilluns, ai! doncs allà tancat, aquí també, ostres, i son les deu del vespre, doncs, apa Maria, fes-nos una truiteta que ens quedem a casa, i el japonés sinó menja ous que es foti!!. I si no hi ha “estrelles michelin”, que miri cap a Queralt, que també n’hi han d’estrelles i ben berguedanes!!.
Si volem sortir del pou econòmic, ens ho hem de prendre molt seriosament, i hem de posar-hi el coll per sortir-ne i tirar endavant Berga. Quedant-nos de braços plegats no solucionarem res.