Si ho mirem així, la crisi no existeix!!

Rebuig és el què vaig sentir en quan Florentino Pérez pronuncià l’altre dia: “Si se paga este dinero, es que lo valen” . Reflexionin sobre aquestes paraules.
A quants seguidors madridistes amb problemes per arribar a final de mes els deuria fer gràcia?
De fet, es deu ignorar el panorama devastador d’una crisi extesa arreu, que ja compta amb infinites “víctimes” en forma d’aturats. No crec que sigui massa lògic invertir 300 milions en fitxages. A més, recordem que un club com el Madrid té un dèficit que s’arrosega des de l’antigor. Per tant, sabem que el club no pagarà aquests diners, a causa del forat negre de 500 milions, però el president tampoc invertirà ni un euro. Qui ho pagarà? M’agradaria saber quin o quins bancs presten aquests diners amb tanta soltura, i no ho fan amb persones que tenen veritables problemes per aconseguir crèdits. Què serà més fàcil, tornar una hipoteca o un Cristiano Ronaldo? La relació és desproporcionada, però el senyor Florentino ho té molt clar, “estos jugadores lo valen, y la inversión es fácil de recuperar!”. Ja em dirà amb què! Tenen cap pla pensat per eradicar la pobresa al Tercer Món? Ben segur que si! Saben que les samarretes de futbol van molt bé per a l’alimentació?

Fer de papa uns quants dies més

Ahir dia 18 de juny, la Comissió d’Igualtat del Congrés va aprovar una nova llei sobre la qüestió de maternitat i les desigualtats amb la paternitat. Aquest fet va ser portat a debat després de les múltiples discussions sobre la llei d’Igualtat de 2007, que menystenia la figura del pare en termes de permisos per paternitat.
La llei permetrà “fer de papa” unes quantes setmanes més del que ho podien fer fins ara.
S’amplia per tant, de 15 dies a 4 setmanes, fet que podrà combinar a les parelles el temps de lactància del nadó, i d’aquesta manera es reduiran els problemes laborals que aquest fet comporta.
La llei no entrarà en vigor fins al 2011, ja que precipitar-ne l’entrada podria causar més problemes econòmics que van solapats amb la crisi. D’aquesta forma ho ha estimat el grup parlamentari del PSOE, però existeixen altres alternatives no tant “explosives” com la del grup CiU, que proposa anar ampliant el permís mica a mica fins el 2013. Els objectius són sempre els mateixos, 4 setmanes de permís de paternitat. Aquestes quatre setmanes però, encara estan molt lluny de les 16 que permet la legislació espanyola en matèria de maternitat per a la dona. Encara hi ha feina per fer.

L'estraperlo xinès

Qui no ha entrat mai en un bar i ha vist a un oriental assegut a un tamboret davant d’una “empassagosses”?
Aquest interès especial sobre aquest tema ja fa uns quants mesos que em ballava pel cap, però avui he descobert una petita part de l’explicació més lògica d’aquest fet extès a tot Catalunya (i suposo que en part de l’estranger...).
De fet, algun periodista també s’ha demanat el perquè d’aquesta qüestió: què deuen fer?
Doncs s’ha demostrat que la comunitat xinesa no té per costum anar de vacances, (tot i que hi ha sectors d’aquesta comunitat que són realment benestants), sinó que el seu “tub d’escapament” és el joc. No és d’extranyar llavors que estiguin milers d’hores davant de les maquinetes intentant treure el premi. Alguns tarden molt poc a aconseguir el “gordo”, i sovint aclaparen les màquines dels bars.
Sobretot a Barcelona, s’organitzen infinitat de timbes il·legals, i partides de jocs d’atzar amb fortes apostes, i la comunitat xinesa s’hi intenta presenciar.
A més, als grans casinos de la capital catalana s’ha sorprès a més d’un usuari oriental buidant aquest tipus de màquines mitjançant monedes especials, o fins i tot tirant àcid a les escletxes de la màquina per on s’introdueixen les monedes. Tècniques molt sofisticades, no troben?
I com aturar-ho? Pensem que aquestes màquines, en gran part, les fabriquen ells.

Visions diferents

Comença a haver un malentès. El món al revés està molt bé per a ser tractat en les cançons romàntiques de cantautors bohemis, però de ben segur que girar la truita en temes judicials no acaba d’anar bé.
Potser recordaran la pallissa que se li va propinar a un detingut a Les Corts per part de tres agents dels Mossos d’Escuadra. Aquest detingut va ser sorprès mostrant una actitut declarada violenta, trencant i causant desperfectes a dos cotxes policials i a més, insultant als agents.
Un cop a la comisaría, el detingut s’encarà amb la policía i aquesta l’intentà reduir. Ara, aquests tres mossos són condemnats a pagar 600 euros de multa per una "falta de lesions". D’aquesta situació el detingut passà a ser directament víctima. O sigui, que una persona que s’encara de males maneres a la policía, causa desperfectes i d’altres accions tipificades a la legislació penal mereix encara que se’l cuidi bé. Evidentment que tothom té drets, però també té deures com a ciutadà i es deu un respecte si és que es vol ser respectat. No deu ser del tot normal que després d’insultar (tot i estant detingut) a un agent encara s’esperi un tracte cordial. Total, que els delincuents i culpables han acabat essent els agents. Vull fer una recomanació: de cara al proper cop, si vostè és mosso i veu a un delincuent, possis al seu costat i agredeixi’s a sí mateix, que li estalviarà anar a judici, i també hi haurà sortit perdent.El proper cop, potser sí que ens haurem de creure aquell gag del Polònia, que les intencions del Conseller Saura seran d’implantar les porres amb aloe vera (que va bé pels cops).

A l'estiu... tota cuca viu!

La poca feina impulsa a fer o desenvolupar accions i/o conductes impròpies de la persona, que atempten contra a altres, que no tenen cap culpa de que a quatre energúmens se’ls hi hagi alterat la sang (amb les altes temperatures, degudes, evidentment, pel canvi climàtic).
I quan hi ha menys feina? A l’estiu! I què passa a l’estiu? Que la monotonia cansa, i molt, i llavors inventem els mil plans que sovint, ratllen els límits de la legalitat. Per exemple, a quantes persones us han robat? Dirieu que el lladre, realment necessitava el què us va robar? Potser no; és nomès una malifeta que fa l’individu, nomès perquè està prohibit. Ja ho diu l’art. 6 del codi civil, que la ignorància de la llei, no justifica el seu incompliment. I el millor del cas és que, tenim més bons lletrats sense títol, que no pas titulats. No heu sentit mai l’expressió: “a mi no em toquis que sóc menor!” o “això és denunciable!”? Carai, deu ser degut a les pel·lícules, que la gent adquireix els veritables coneixements del què realment és punible. I perdem el temps pensant el què és legal o no, o potser el que no ho era ja ho hem ingerit, o vicerversa. Què millor que utilitzar les armes de foc per anar a fer trabucades, que ben catalanes que són? I què me’n diuen d’utilitzar els ganivets per tallar un bon “pata negra”? I de fer desaparèixer les carteres/rellotges en una sala plena d’espectadors, sabent que al final toranaran a aparèixer?
Oh, i encara no sabeu la bona, ben segur que la ignoreu. A l’estiu, a diferència de l’hivern, els actes delictius freqüenten sense violència. O sigui, que si els han de robar, esperin-se a l’estiu, que no pendran mal. En fi, tot un món per descobrir, si algun cop ens plantegéssim la senzilla pregunta: “això no està bé; què puc fer per canviar-ho?”
Però vull acabar amb un verset que encara dóna més peu: “Feliços els perseguits a causa de la justícia...”.