Quan acabes l’ESO has de triar cap algun lloc. És la teva gran primera desició. Llavors et trobes encasellat en la pregunta: lletres o ciències?
Fins fa pocs anys, era la única pregunta que t’havies de fer. Ara no, hi ha moltes més modalitats, degut al major nombre de carreres i oferta universitària.
Es van trobar que l’empresa i l’economia era un món que agradava molt, i que els alumnes triaven per a realitzar estudis superiors.
No obstant això, l’oferta de Batxillerat ha augmentat, en la part de ciències (de la salut, científic i tecnològic), en canvi a la part més humanítica nomès hi ha humanitats, ciències socials i arts.
Les ciències socials es limitaven a la comptabilitat i les ciències que deriven de l’economia. Actualment, s’ha creat en alguns centres un Batxillerat econòmic 100% que ja rep aquest nom. Ja sé que aquest afer no és culpa dels centres, però és indignant i descarada l’enfocament universitari que fan els polítics responsables de l’educació.És una presuposició descarada d’encarar a l’alumnat cap a un tipus de carrera en concret, l’economia o les empresarials. Així, els que no volem fer aquestes carreres ens hem d’aguantar i empassar-nos dos anys sencers de comptabilitat, formes d’empresa i economia mundial. En canvi, d’assignatures que potser ens xocarien més com podria ser política, civisme, o dret, ni en parlarien.
Ens trobem que els que volem fer carreres com Dret, Periodisme, Ciències Polítiques, o Magisteri, no tenim idea de què tracta la carrera que volem fer, perquè no anem més enllà de balanços de situació i de llibres diaris. Aquesta limitació del Batxillerat social fa que ens defineixin com a limitats, i en alguns casos de “subnormals”. Sona molt greu això, perquè aquesta ha estat l’opció, més o menys forçada, que hem escollit per a fer el primer pas cap al món universitari.
Ens trobem que no hi ha empreses, però en canvi, d’empresaris i economistes n’hi ha fins a sota de les pedres.
Som molts els que si no volem arribar a Barcelona i no entendre res, ens hem de buscar les castanyes pel nostre compte. És molt trist això, i més si tu també ets un “social” com jo.
Fins fa pocs anys, era la única pregunta que t’havies de fer. Ara no, hi ha moltes més modalitats, degut al major nombre de carreres i oferta universitària.
Es van trobar que l’empresa i l’economia era un món que agradava molt, i que els alumnes triaven per a realitzar estudis superiors.
No obstant això, l’oferta de Batxillerat ha augmentat, en la part de ciències (de la salut, científic i tecnològic), en canvi a la part més humanítica nomès hi ha humanitats, ciències socials i arts.
Les ciències socials es limitaven a la comptabilitat i les ciències que deriven de l’economia. Actualment, s’ha creat en alguns centres un Batxillerat econòmic 100% que ja rep aquest nom. Ja sé que aquest afer no és culpa dels centres, però és indignant i descarada l’enfocament universitari que fan els polítics responsables de l’educació.És una presuposició descarada d’encarar a l’alumnat cap a un tipus de carrera en concret, l’economia o les empresarials. Així, els que no volem fer aquestes carreres ens hem d’aguantar i empassar-nos dos anys sencers de comptabilitat, formes d’empresa i economia mundial. En canvi, d’assignatures que potser ens xocarien més com podria ser política, civisme, o dret, ni en parlarien.
Ens trobem que els que volem fer carreres com Dret, Periodisme, Ciències Polítiques, o Magisteri, no tenim idea de què tracta la carrera que volem fer, perquè no anem més enllà de balanços de situació i de llibres diaris. Aquesta limitació del Batxillerat social fa que ens defineixin com a limitats, i en alguns casos de “subnormals”. Sona molt greu això, perquè aquesta ha estat l’opció, més o menys forçada, que hem escollit per a fer el primer pas cap al món universitari.
Ens trobem que no hi ha empreses, però en canvi, d’empresaris i economistes n’hi ha fins a sota de les pedres.
Som molts els que si no volem arribar a Barcelona i no entendre res, ens hem de buscar les castanyes pel nostre compte. És molt trist això, i més si tu també ets un “social” com jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada