Fa uns quants dies vaig acabar de llegir el llibre del meu amic i company, Toni Gol. Un llibre de poesia jove, com l'anomena ell. Un llibre lleuger, i perfecte per treure't de dins les penes que portes a les entranyes, que et fan un rau-rau, i no et deixen viure. Un llibre que et fa plorar com un condemnat i que arriba allà on ha d'arribar. No vaig poder parar de llegir-lo. Realment, la poesia catalana val la pena, i autors com Toni Gol són perfectes per introduïr-se en aquest món tant misteriós. Una lluita interna que inclou numeroses situacions tant pintoresques com la següent:
METAMORFOSI
Odies aquest silenci
que et parla de massa coses.
Odies el temps centàurea
que et recorda, constantment,
aquest drama rutinari.
Ja no saps on amagar-te
per fugir de tu mateix.
Amb intensitat odies el món,
tant com la vida:
tots els teus verbs s'han
convertit en serps.
Peter lluitant a la roca de la calavera - toni gol roca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada