divendres, 10 d’agost del 2007

Realitat o Virtual?



Desprès de 2 dies de redectar temes una miqueta elevats, i que potser molts lectors no comparteixen, avui opto per escriure un article sobre el jocs, a petició personal d'un dels maus lectors.Gràciess per aportar idees, que per cert, em donen empenta a l'hora d'escriure.



Em podeu proposar temes per escriure deixant-me un comentariun comentari aportant la vostra opinió, que és molt important per a mi, a l'hora d'escriure.


Des de fa uns 25 anys , potser 30, els pioners de l'edat virtual van començar a fer les primeres meravelles d'aquest tipus d'oci. Van sonar noms com Pons, Super Mario, Donkey Kong o Tetris,(tots ells clàssics de l'oci virtual, inclús ara són els números 1 en descàrregues del mòbil). Durant aquestes quasi 3 dècades la tecnologia ha avantant que ja no se sap que més inventar.


Els primers estils que van sortir eren senzills, jocs senzills, de "moviment obligat",que dic jo, perquè al no tenir tanta jugabilitat, només hi havia una sola ruta cap al èxit i només una ruta cap al fracàs llavors van sortir les primeres consoles a la venda i les marques Sega, Nintendo i Sony i més tard, començaren a regnar els mercats mundials , convertin-se en unes de les empreses nés riques amb els destinaris més joves.


Actualment, algunes d'aquestes marques ja han desaparegut, però han deixat grans pinzallades de la realitat virtual.


He escrit bastant i encara no he parlat dels jocs de PC. Per a mi els millors jocs, sens dubte, són els de estratègia, per PC obviament. Si haguès de comptar les hores que he estat jugant a jocs de PC o de consola, quasi les 3/4 oarts serien jugant a jocs d'estratègia. S'ha de dir que porto una bona temporada sense jugar-hi però havia passat moltes hores cavilant la millor estretègia o pla per vèncer al rival. Els jocs aquests que m'han ocupat la major part del temps han estat T-Zar, Age of Empires, Comandos i Baldur's Gate. Sense cap mena de dubte, són els jocs qu necessiten una millor jugabilititat i major llibertat a l'hora de fer els moviments.


Un altre estil que ha evolucionat moltíssim és el d'esports. Jo nomès tractaré el futbol virtual. Com a jugador i a tio clàssic que soc, prefereixo el FIFA abans que el PRO. Per què? Molt senzill, el FIFa té llincències, millors gràfics, i la jugablitat és molt senzilla. Per tant, tenint les llicències, converteix al FIFA un joc més "legal".


Canviant de tema , els shooters, els tíupics jocs de disparar. Pesonalment, prefereixo sagues com la de Medal of Honor, i amb temàtiques de la WWII. Fa relativament poc, ha sortit una nova saga, l'anomenada Call of Duty, que jo califico de còpia barata de MOH.


L'estil més especial, potser, que tractaré és els dels jocs de lluita. Des de fa molts anys hi ha hagut una forta rivalització entre Street Fighter i Tekken. Jo, m'inclino més cap als ST, però reconec que els Tekken han triumfat més (sempre es pot anar contracorrent, no?). Altres jocs del mateix gènere que han passat a l'ombra d'aquests són els de X-men i Smackdown VS Raw.


Per acabar l'article m'agradaria esmentar les tres sagues de jocs que, senzillamnet, no soporto. Els trobo mediàtic, i perquè tothom se'l compri no han de ser pas bons, a més, tots tenen una temàtica senzilla i repetitiva. És el cas dels GTA, els Need For Speed, i Metal Gear Solid. Han tingut tots milions de vendes, però jo no n'he comprat ni un, però d'altra banda, els he provat tots, i cap m'ha cridat l'atenció. Altres "antitèsis" dels jocs són: Proevolution Soccer, Devil May Cry, The Fallen, i Super Smash Bros.


Prefereixo jocs com: FIFA, Dino Crisis, Prince of Persia, etc.


A, sí, ja me'n descuidava..... Visca el Wolverine Revenge!!!(jajaja)

3 comentaris:

padu ha dit...

Ferrandis!!
no sabia aquesta faceta teva d'aficionat a les consoles. Déu ni do quina culturilla de jocs.

Personalment penso que el Metal Gear Solid sí que és un gran joc. Va ser un bonbazo en el seu moment i recordo quan va sortir que se'ns posava la pell de gallina.
No he estat mai cap viciat a les consoles ni els jocs..
..però sens dubte.. el millor joc de la història ... COMMANDOS
(sobretot la primera versió perquè contava amb el factor sorpresa).
Res més.. ja parlarem artista! i quedem per tocar la guitarra
visca "Qui faltava pel duro"

plans ha dit...

Hola Ferran!!! Primerament voldria fer una petita citació de la viltinença que provocares a la ortografia de la llengua catalana, la nostra pàtria, a l'escriure el mot "convertinT-se" sense T!
A banda, trobo lleugerament exagerat el vilipendi vers els jocs més venuts arreu, més puntuats i més volguts com per exemple la saga de GTA.

Una saga com aquesta, plena de diversitat en quant a maneres de jugar, llibertat considerable alhora de dur a terme una vida a una ciutat determinada i uns gràfics, jugabilitat i so, res a envejar els altres jocs, considero que no hauria de ésser tan criticada i poc valorada.

Tal vegada la hi ha més gent que opina de la mateixa manera que tu, tanmateix defenso irrevocablement un joc com aquest: GTA, una saga amb cara i ulls.

Benu Ferran jeje aveure si tagrada el meu estrenu com a comentarista jeje!!!

Anònim ha dit...

Abans que res donar-te les gràcies per haver publicat un comentari sobre aquest tema a petició meva, jej.
Tot i que ja saps el que penso t'ho tornaré a dir: el Pro i el FIFA no só comparables, el segon ja pot tenir totes les llicències del món i el que tu vulguis, però la sensació que et dóna jugar un partit amb el Pro amb els teus amics no es pot comprar amb els cèntims, per això EA prefereix invertir-los en comprar llicencies, que hi farem...
Parlant del Metal Gear Solid té de dir que és una de les millors sages(o la millor) dels videojocs, perquè té una cosa que li falta a quasi tots els altres jocs, un argument equiparable amb el de les millors noveles; la personalitat dels seus personatges, la relació que hi ha entre ells, els seus pensaments,etc. Fa que et sentis dintre l'història com no t'hi pots sentir aamb cap altre joc.
Parlant dels jocs de lluita estic d'acord amb tu, encara me'n recordo quan era petit i jugaba amb el Street Fighter II de la Super Nintendo, però ara per a mi els millors són els Tekken i els Soul Calibur.
No cal dir que per mi la millor companyia ha estat sempre Nintendo, que ha vist créixer als videojocs des de que van néixer i que ha sapigut aguantar-se en "el podi" sense grans recursos econòmics, nomès amb grans idees.
Acabo dient els que per mi són els millors jocs de l'història, tot i que encara em considero un "novato" dins aquest món:Final Fantasy 7 i 8, Zelda Ocarina of Time, Super Mario 64, els Metal Gear Solid(1,2 i 3), el Pro Evolution 6, Resident Evil 1 i 4 i el God of War 1 i 2.
Em despedeixo disculpant-me dels altres jocs que no he apuntat en la llista i que també m'han donat moltes hores de diversió com ara algun Donkey Kong, el Final Fantasy 10 o El Padrino.
Gràcies.