Quan les sèries duren massa...

(Primer de tot, m'agradaria donar les gràcies als meus lectors, que ja han començat a llegir el meu blog, tot i que no té ni una setmana d'antiguitat, gràcies pels comentaris, i m'agradaria que continuessiu donant l'opinió sobre els temes que aniré escribint. Moltes gràcies)

Quanta gent ha esperat, o encara espera una nova temporada de Plats Bruts? I ja fa més de 4 anys que Krampak va tancar l'aixeta d'aquest programa. O quanta gent espera just el dia per veure Los Serrano, Hospital Central, House, o alguna d'aquestes sèries mediàtiques?

Algunes sèries estan realment bé, amb una trama, alguna intríga, algo que fa que tinguin tant èxit. Els guionistes i els directors solen ser gent de primera, i saben el què es fan, per això, hem pogut veure sèries increiblement bones, que no tenen que ser pas ni comarcals, estatals, sinó que també vivim en un món on estem a l'abast de tot, i també ens arriben les millors sèries de la resta del món.

Plats Bruts, per exemple, és una de les sèries que m'ha fet riure més de totes les que he vist. Els seus personantges, molt ben trobats, els temes que tractaven eren d'actualitat, però encara no estan passats de moda, i alguns dels gags d'aquesta sèrie encara em diverteixen, encara que me'ls sàpiga de memòria. La sèrie va durar fins a 6 temporades.

Un cas semblant és el de Jet Lag, la sèrie de T de Teatre, que anava d'unes hosteses que compartien pis, també de caràcter irònic, amb gags genials i potser encara més ben trobats que Plats Bruts. La sèrie va anar canviant, les protagonistes anavem marxant del pis, i el contingut perdía bastant, però encara era una bona sèrie, fins que van deixar de fer-la, amb un útlim capítol bastant original.

Los Serrano, els primers capítols de les primeres temporades són increïbles, és més, m'atreveixo a dir que és la millor sèrie "espanyola" que s'ha fet mai, però vaig deixar de veure-la, indignat de la monotonia dels seus guionistes. A cada capítol veies els mateixos gags, els mateixos recursos, i al final cansava. Els actors dels Serrano són molt bons professionals, ara bé, han volgut acumular massa gent en un espai molt curt de temps, i actualment, pel meu gust, hi surten masses personatges, i les històries comencen a fer pena.

Per a mí, existeixen dues sèries perfectes: "L'escurçó negre" i "Mar de fons". Totes dues em van tenir enganxat fins a l'últim capítol, tot i que són de temàtica molt diferent (una és del tot irònica, i l'altre és una incrïble història d'intriga i misteri). L'escurçó, per exemple, va durar quatre temporades, totes elles ambientades en diferents èpoques de la història d'Anglaterra (Edat Mitjana, Edat Moderna-principi, Edat Moderna-just abans de la revolució francesa, i Primera Guerra Mundial). El personatge estava "infiltrat" en la sèrie, i començava com a fill del rei, i anava baixant de ranc al llarg de les seves quatre temporades, fins que arribava a sargent de l'exèrcit. La sèrie, tot s'ha de dir, conté algunes inconcluències històriques, però molta gent no se'n ha adonat, i ha estat un súper èxit allà on l'han emessa. Avui, encara la pots veure en català pel canal 300. la sèrie, a més a més conté 3 episodis especials, un de Nadal (en el que interpreta a Scrooge, del conte de nadal de Dickens), un de la màquina del temps, i un episodi pilot.

Mar de Fons, una història especial ambientada a la Barcelona actual, però estic segur que l'argument, encara que el féssin de la Barcelona del 2020, encara sería el mateix.
Els actors de Mar de Fons són de primera tots, inclús els més jovenets, i durant tota la sèrie, la intríga continua. A mi, personalment, el primer capítol el vaig trobar molt fluixet, però la sèrie em va captivar molt, i no vaig poder parar de veure-la fins a l'espectacular últim capítol on es destapen tots els secrets.

Un altre cas és els dels culebrons, com el Cor de la Ciutat, però tantes temporades (7) són masses i a capítol diari... La gent se'n cansa i els guionistes acaben per repetir llocs, històries o personatges. Tot s'ha de dir, jo soc un fidel seguidor del Cor, encara que aquest final de temporada ha esta una mica flac.

Resumint, les sèries han de tenir una durada determinada, curta però no escassa, perquè sinó, s'acaben els recursos dels guionistes i una bona sèrie pot acabar sent un fracàs.

Molta gent creu que s'hauria de fer una segona temporada de Mar de Fons, però podria ser la ruïna d'aquesta sèrie. Per a molta gent, això és el que li ha passat a Vendelplà, que va ser una sèrie que els primers capítols estaven molt bé, però la trama i els personatges han anat canviant, i ha perdut gran part de la màgia del principi. A mi, personalment no m'agrada Vendelplà, ni m'ha agradat mai, però reconec que té un seguit de fans, i que per algo deu ser, i encara la segueixen mirant molta gent.

En fí, tot ha de tenir una durada tot i que ens dolgui el seu final.