dissabte, 15 de setembre del 2007

Sense embuts

Hola a tothom, desprès d'un mes de no escriure res, torno a fer alguns comentaris o opinios sobre nous temes, i com sempre intentaré ser correcte i actual. Em sap greu no haver pogut publicar nous comentaris, però això no vol dir que no hagi treballat, i he continuat buscant nous temes per poder debatre.
El d'avui és un homenatge a Guti, jugador del Real Madrid.

En la meva opinió, Guti, no nomès és l'ànima del Madrid, sinó que és una persona amb les idees molt clares, i això és molt positiu per un jugador professional. Com a seguidor del Barça, em trec el barret davant seu, com va fer el Bernabeu davant la golejada del Barça ara fa un parell de temporades.

Guti, durant quasi 10 temporades ha militat en el Real Madrid, es diu ràpid. Avui, anys desprès encara està en la mateixa situació que fa 10 anys, amb una diferència, que avui és capità, això si, si no juga algun capità titular. Segons Schuster, té al a banqueta el reserva d'or. Un jugador que ha salvat el Madrid allà on ha anat, cada partit que podia haver perdut perfectament, ell ho arreglava amb 20 minuts que jugava. Un jugador amb esperit de líder.

Guti, a més, és un jugador que a cada roda de premsa dóna la seva opinió amb unes respostes molt clares, i entenedores. Em ve al cap aquella frase de quan el Barça havia de jugar la final de la Champions, en el que un periodista li va demanar quin equip finalista volia que guanyès la final. Ell va dir exactament, "Que la gane el Arsenal antes que el Barcelona" i el periodista va replicar perq què, i ell seguidament va respondre: "Yo soy del Madrid, i en contra el Barça hasta la muerte". Llavors, la pregunta la van enfocar a Raúl, qui va respondre, "la tiene que ganar el Barça, siempre va bien que un equipo español posea la Champions". I així succesivament amb varis jugadors del Madrid.

Com a seguidor del futbol, admiro les respostes clares, sense embuts, encara que siguin oposades a les meves. Penso que tot madridista hauria de tenir aquesta resposta, i tot culé de debó hauria de respondre de la mateixa manera a l'inversa. Si no, per a mi, no és sentir els colors, ni res. I penseu que el blanc, no és cap color...

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ferran, crec que el Guti és un jugador perfecte per sortir a la segona part i quan el marcador és dolent per al Madrid, només cal mirar quants partits bons ha fet jugant els 90 minuts i quants jugant la última mitja hora, veuràs que la diferència és abrumadora, això com a jugador, com a persona em sembla el tiu més imbécil del Madrid, si penso això d'ell és per les declaracions que fa, com quan per exemple un periodista li va preguntar que en pensaba de la selecció de bàsquet espanyola que acababa de guanyar el mundial, i ell insolentment va respondre que si els jugadors de bàsquet jugéssin a futbol no hauríen guanyat mai res.
Sobre el que has dit de tenir odi cap a l'equip rival per demostrar el teu amor als colors, crec que és una simple excusa per justificar un possible mal moment que pugi estar passant l'equip, apart que mai m'ha agradat celebrer les derrotes dels altres, prefereixo celebrar les victòries pròpies.