Per fi em disposo a escriure un dels temes inclosos a la meva agenda el dia que em disposava a crear el November Rain. M'agrada discutir temes tan polèmics com actuals (com el del rei, o el dels flogs, que ja he vist que tenen repercutissions en quant a comentaris. Gràcies per llegir-me!), i potser un dels més delicats que hi ha actualment. Des d'un bon principi m'agradaría declarar que recolzo a tots els homosexuals, ja que per a mí, són persones completament normals, que no tenen cap desviació ni malaltía extranya. És més, respecto a tota opció sexual, i que puguin tenir tots els drets i deures que tindría una altre persona. Entre aquests drets vull destacar el fet de casar-se i fer adopcion, i per què no, poguer-se casar per l'Esglèsia, tot i que avui en dia encara no es pugui, cosa que com a cristià em dol moltíssim...m'agradaría, ara si, centrar-me en el tema matriu de l'article, la deshonra que significa per una part de població gay, les desfilades del famós dia de l'orgull gay. No tan sols per ells, sinó que per a mí, almenys també és una deshonra. Aquest fet indigna a molta gent, i no necessàriament als homògobs, ja que molts gays s'avergonyeixen també d'aquestes festes.
Que jo sàpiga, i corretgiu-me si m'equiboco, no hi ha cap dia de l'orgull heterosexual, ja sería massa, tots al carrer morrejant-nos amb tothom, mig desputllats, amb musiqueta, vestits de lloros (a la foto de dalt)....
Aquesta diferència no l'entenc, perquè ells han de tenir un dia d'orgull?
Aquesta mena de "separatismes" socials amb gent d'un mateix país, societat, amb les mateixes ideologies, no m'agraden gens. Em recorden a Malcolm X quan volia fer un país dins dels EUA nomès amb població de "raça" negra; què més separatista que això?
Hi ha molts homosexuals que per ells és un insult que surtin al carrer un grup d'aquests muntant merder i banderetes per aquí, banderetes per allà, xiulets, gresca i espectacles que no són gaire dignes de presenciar ni aguantar. Els meus profunds respectes si no m'he explicat prou bé o si algú s'ha sentit ofès.
M'agradaría felicitar a Quim Espelt, un amic i company fidel lector, que s'ha animat a fer un blog. Endavant i via en fora!
1 comentari:
Nomès dir, ja que et vaig deixar ja un comentari però no es devia enviar correctament. Que personalment respecto i comparteixo la teva opinió, però crec que faríam un bé a la societat de nens adoptats, de que els casaments entiguin legalitzats, si i si pot ser per l'esglèsis. Què s'han cregut aquest coi de bisbes, que al final hauran de fer la missa per ells sols!
Doncs encara hi ha molta discriminació i els nens adoptats podrien patir bulling i marcar-los de per vida. Tot pas a pas i al final s'agafaràn els gays i lesbis com una gent normal i ben vista ja que són persones igual.
Publica un comentari a l'entrada