Aquell dia de setembre en que jo estava assegut a classe i el professor d'Economia va treure el diari Avui, va ser un dia per no oblidar. No sabia si riure o plorar en veient el titular: "RENFE Punxa".Aquest estiu i, fins ahir, s'han anat veien fets patètics i indignes de Catalunya, i no han deixat d'ocórrer fets paranormals, cadascun tan original i estrambòtic, digne de ser redactats per la posteritat del nostre país.
Si obríssim el diari d'aquell dia veuríem el fracàs absolut del servei de Rodalies, però evidentment el diari no acabava aquí. Apart d'això, als telenotícies cada dia apareixen les mateixes notícies, acompanyades també dels conflictes a Palestina, que també són un clàssic, un caos tercermundista ambdós fets, els palestins i els catalans. La única diferències és que aquests països, en comptes de sortir amb el nostre típic "obrero nacional", avui ja més famós que Manolo el del Bombo, un fet patètic, ells surten amb un guerrillero armat amb un Kalashnikov tirant trets a l'aire.
NO s'ha acabat aquí la situació de "República Bananera" (paraules extretes d'un lector de´l Periódico al mes de juliol). Com ja sabeu, al juliol no nomès teniem retards, sinó que a més es van sumar les apagades d'electricitat de Barcelona, i les vagues de l'aeroport. Com es pot aguantar aquesta situació?
Aquell matí de juliol estava fent una activitat extraordinària per a mi, mirar els Matins a TV3, cosa que només solo veure els titulars, i durant el curs. Hi havia la Lídia Heredia, que "formulava" la pregunta quan hi va haver l'apagada i va quedar tot "matins punt a les fosques". Desesperant, senzillament desesperant.
EPÍLEG:
Aquest escrit va estar escrit fa un parell de setmanes, i avui ha sortit publicat, per tant no hi han les "cròniques" dels fets de Bellvitge, ni els dels sots que han agreujat la situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada