La poca feina impulsa a fer o desenvolupar accions i/o conductes impròpies de la persona, que atempten contra a altres, que no tenen cap culpa de que a quatre energúmens se’ls hi hagi alterat la sang (amb les altes temperatures, degudes, evidentment, pel canvi climàtic).
I quan hi ha menys feina? A l’estiu! I què passa a l’estiu? Que la monotonia cansa, i molt, i llavors inventem els mil plans que sovint, ratllen els límits de la legalitat. Per exemple, a quantes persones us han robat? Dirieu que el lladre, realment necessitava el què us va robar? Potser no; és nomès una malifeta que fa l’individu, nomès perquè està prohibit. Ja ho diu l’art. 6 del codi civil, que la ignorància de la llei, no justifica el seu incompliment. I el millor del cas és que, tenim més bons lletrats sense títol, que no pas titulats. No heu sentit mai l’expressió: “a mi no em toquis que sóc menor!” o “això és denunciable!”? Carai, deu ser degut a les pel·lícules, que la gent adquireix els veritables coneixements del què realment és punible. I perdem el temps pensant el què és legal o no, o potser el que no ho era ja ho hem ingerit, o vicerversa. Què millor que utilitzar les armes de foc per anar a fer trabucades, que ben catalanes que són? I què me’n diuen d’utilitzar els ganivets per tallar un bon “pata negra”? I de fer desaparèixer les carteres/rellotges en una sala plena d’espectadors, sabent que al final toranaran a aparèixer?
Oh, i encara no sabeu la bona, ben segur que la ignoreu. A l’estiu, a diferència de l’hivern, els actes delictius freqüenten sense violència. O sigui, que si els han de robar, esperin-se a l’estiu, que no pendran mal. En fi, tot un món per descobrir, si algun cop ens plantegéssim la senzilla pregunta: “això no està bé; què puc fer per canviar-ho?”
Però vull acabar amb un verset que encara dóna més peu: “Feliços els perseguits a causa de la justícia...”.
I quan hi ha menys feina? A l’estiu! I què passa a l’estiu? Que la monotonia cansa, i molt, i llavors inventem els mil plans que sovint, ratllen els límits de la legalitat. Per exemple, a quantes persones us han robat? Dirieu que el lladre, realment necessitava el què us va robar? Potser no; és nomès una malifeta que fa l’individu, nomès perquè està prohibit. Ja ho diu l’art. 6 del codi civil, que la ignorància de la llei, no justifica el seu incompliment. I el millor del cas és que, tenim més bons lletrats sense títol, que no pas titulats. No heu sentit mai l’expressió: “a mi no em toquis que sóc menor!” o “això és denunciable!”? Carai, deu ser degut a les pel·lícules, que la gent adquireix els veritables coneixements del què realment és punible. I perdem el temps pensant el què és legal o no, o potser el que no ho era ja ho hem ingerit, o vicerversa. Què millor que utilitzar les armes de foc per anar a fer trabucades, que ben catalanes que són? I què me’n diuen d’utilitzar els ganivets per tallar un bon “pata negra”? I de fer desaparèixer les carteres/rellotges en una sala plena d’espectadors, sabent que al final toranaran a aparèixer?
Oh, i encara no sabeu la bona, ben segur que la ignoreu. A l’estiu, a diferència de l’hivern, els actes delictius freqüenten sense violència. O sigui, que si els han de robar, esperin-se a l’estiu, que no pendran mal. En fi, tot un món per descobrir, si algun cop ens plantegéssim la senzilla pregunta: “això no està bé; què puc fer per canviar-ho?”
Però vull acabar amb un verset que encara dóna més peu: “Feliços els perseguits a causa de la justícia...”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada