J.K Rowling- Crónica d'una veritat oculta

M'agradaria donar l'opinió sobre un tema que se li dóna poca importància, a causa d'un fenòmen més que mediàtic, Harry Potter.

Un bon llibre per llegir abans d'anar a dormir. Res a dir. És la paranoia que s'ha muntat al voltant del llibre, i sobretot, de l'escriptora. Una dona que recordo, va escriure el seu preuat llibre en tovallons de paper d'un bar de mala mort d'Anglaterra. Aquesta anglesa s'ha sabut muntar molt bé la vida, "sortint del pou" com diu ella, per convertir-se en un fenòmen mediàtic amb el suport de la majoria de joves lectors.

Em confeso com a ex-lector de la saga del jove mag. Una bona creació literaria, res a dir. Dic ex-lector perquè aquesta rosseta amb cara angelical m'ha decepcionat moltíssim en molts aspectes. N'explicaré algun:

Recordo esperar la primera de les pel·licules de la saga. Un grup de nens, en un programa l'entrevistaven. Recordo que un nen li va demanar: Vosté creu en la màgia?

I J.K Rowling li contesta descaradament: No, nomès vaig fer això per sortir del pou, per res més. La màgia no pot existir pas!

En veure la cara del pobre nen, i la hipocresia de l'escriptora a la resta de l'entrevista, vaig agafar tots els llibres del mag iels vaig deixar arreconats a un lloc on dubto que tornin a sortir en molts anys.

Què en penseu d'aquesta resposta? L'havia de fer ni més ni menys que en un programa entrevistat per nens de 5, 6, 7 anys?

Senyora Rowling, jo si que crec en la màgia, i molta gent gràcies a vosté, hi creu, no trenqui la il·lusió dels nens, que no hi ha res més maco al món que la il·lusió d'un nen. Amb mi, ha perdut un lector, i com jo, a pilots. No se la jugui amb frases d'aquest tipus. Llàstima que en aquest món, i més en aquest país, "Dónde va Vicente, va la gente".

Patacada d'ERC, i nois que us penseu?

Feia temps que esperava les eleccions. Ho comentem sovint amb la colla, i discutim hores i hores de política, i rarament ens avenim.
Qualsevol dia és bo per parlar-ne. Sobretot si passa una cosa com aquesta. La patacada ja es va deixar veure a les eleccions del Parlament, quan els votants renegaven del partit a diferents mitjans de comunicació. No se li va donar importància. Desprès va venir les eleccions municipals, on pitjor no els hi podia anar als republicans.
Esquerra, durant més de 4 anys ha fet una política d'anar a ensorrar CiU. Afortunadament no ho ha aconseguit, i pel que sembla no ho aconseguirà mai.
Tot els arguments que donen són les desicions preses a Madrid dels nacionalistes catalans. Tothom té errors, no? Esquerra no brilla per la seva claredat, ni per la seva bona estabilitat interna, tot el contrari, s'han deixat veure el que realment són pas rere pas.
Enfonsar CiU amb tots els mecanismes electorals. Què és això? Un partit que es fa dir "catalanista" i pactant amb un fill de Castella per donar-li el poder de la Generalitat. Trencant un Tripartit d'esquerres per problemes molt greus, com extorsions als militants.
Penjant-se les medalles de que "som l'únic partit que no estima a Madrid", i ens presentem al Congrés; i al Senat amb un Pacte D'Entesa. Entesa? Primer que s'entenguin els mateixos del partit, i finalment es podran entendre amb altres. No és el cas d'ERC.
A més, durant aquest temps, s'han deixat veure com a pallassos, ridiculitzant a la religió, retratant-se amb corones d'espines com Crist. Doncs si, el mateix que es posava la corona de líder, ara el martiritzen els seus. Patètic.
Socialisme per Catalunya, quan hi podria haver un govern nacionalista, i sobretot català, pel sol fet d'enfonsar a CiU. Quina resposta dónen? L'Estatut i els seus tràmits? Jo tampoc estic a favor del que va fer Artur Mas, però estic més en contra del que va fer Esquerra, votant en contra d'un pas endavant del nostre país. Aquest fet va donar una molt mala imatge dels catalans a Madrid: "Ni los de Esquerra votan que si al Estatut". Així no falta menys per la Independència.
Sóc una persona democràtica, peró dubto que cap persona d'ERC pugui justificar el què està passant. Passar a tenir 3 diputats, desprès d'un període d'esplandor és per fer-sho mirar. Aquest dilema no acaba pas aquí.
I llavors, a gent com jo, ens diuen que tenim pardalets al cap. I a mi si que no se'm pixen a sobre i diuen que plou.

Okupes a Berga

Perdó per la llarga pausa que he fet durant tot aquest temps de Novembre. He tingut una pluja d'idees per continuar escribint en el meu blog.

M'agradaria tornar a escriure amb aquest tema, "l'okupació". Fins ara créiem que nomès passava a la tele. Doncs no, és més palpable.
Vaig estar veient la tertúlia dels dimarts a CCB, La Roca, en el qual sortia a parlar un dels "okupes" de la casa del barri antic de Berga.

Mal vestit, mal pentinat, no sé d'on es va escapar! Amb un posat anàrquic i progre, que recordava als partidaris de GreenPeace, o alguna organització per l'estil. Em va fer llàstima la seva manera d'expressar-se, sempre amb pèls a la llengua i amb frases intransigents que no portaven enlloc. En fi, una conversa patètica, que intentava defensar un suposat moviment, totalment respectable, però que jo no comparteixo gens.

El senyor, que respon a les sigles de J.V, es basava en suposats "drets" escrits en la Constitució de 1978. M'agradaria dir que apart de drets, com el de la propietat privada, cosa que deu desconèixer, i si no mirin l'article 33, també existeixen deures, com el de treballar, art. 35 de la mateixa constitució, i pel que vaig deduir, anar a ocupar cases amb amo, és tenir poca feina. A més, aquest mateix senyor deia que tot espanyol té dret a un habitatge digne, i que el principal problema del jovent és que no tenim habitatge. Doncs senyor J.V, tenim un problema, no hi ha tants ponts a Espanya com per a donar sostre a tot el jovent.

Si el preu està tan alt és perquè el Govern ho permet, i fins que no canvi això potser ens haurem fet vells nosaltres, els joves. És cert que s'ha de viure en condicions dignes, però anar a ocupar una casa que cau a trossos i que està "plena de merda", com va dir ell mateix, no és gaire digne.
A més, recalco que hi ha un dret essencial, que és el dret a la propietat privada, del qual considero inviolable i lliure del propietari. Si el propietari no posa en perill la vida dels veïns, pot gaudir i fer d'aquell habitatge el que vulgui. El que no és ètic és tocar propietats que no ens pertanyen, i si no, proveu de ficar-vos a viure a casa del veí, a veure que us diu...