dimecres, 1 de desembre del 2010

Arguments a la realitat


Hi ha qui s’ha aventurat a trencar-se les banyes amb el tema del concert econòmic i s’ha arribat a una conclusió: el concert econòmic és tècnicament possible. No cal modificar la Constitució ni fer malabarismes legals que impliquin un desajustament a la configuració del Parlament, per un senzill passatge legal: “el què no està prohibit està permès”. A cap article de la Constitució es parla de cap concert econòmic ni vasc ni català, ni res.
No és impossible jurídicament parlant, però evidentment, com totes les grans maniobres estructurals, tindria uns costos que l’Estat difícilment estaria disposat a suportar.

Parlarem en xifres absolutes. A l’Estat Espanyol es varen recaudar quasi 207 mil milions d’euros durant el 2008, 40.544 provinents de Catalunya. Si tenen una calculadora a mà, veuràn com les xifres són les que són: un 19’6% del total de l’Estat Espanyol.
Diferent és el cas de Navarra (que només aporta el 3’1 del seu PIB a la resta de l’Estat), que gaudeix del famós i controvertit concert econòmic. Ara bé, s’imaginen que Catalunya o València fes el mateix que Navarra? Cataclisme econòmic espanyol, no hi ha més definició que aquesta.
El concert més que inviable és complicat d’aconseguir per un senzill argument d’Estat. A l’Estat no li interessa extendre la norma foral que gaudeix Navarra o Euskadi a la resta de comunitats, ja que pot ser un desajustament important per a l’economia global espanyola. Això és diferent a l’argument jurídic amb què s’aferren els detractors del concert. Si fracassa, com va fracassar l’Estatut de 2006 no serà per inconstitucionalitat, sinó per a raonaments que superen la norma jurídica.
Amb l’actual forma fiscal del “café para todos” no tenim la paella pel mànec, i això precisament és el què s’intenta buscar amb un concert econòmic. Si gestionem des d’aquí els nostres impostos tindrem un poder de negociació que actualment no tenim. D’aquesta manera, si el Govern no inverteix el què ens promet, podem sempre descomptar-li del què els hi pertoqui.

Que no els prenguin el pèl quan es parla de reformes constitucionals per a fer quebre el concert català. Tot plegat fa molta por, sona com a tenebrós qualsevol cosa que impliqui tocar una coma de la CE. Però no, és molt més senzill. Cal mirar només el què diu la LOFCA, i cito textualment: “el sistema foral tradicional de concierto económico se aplicará en la Comunidad Autónoma del País Vasco de acuerdo con lo establecido en el correspondiente Estatuto de Autonomía”. D’altra banda, el què fa la Constitució només és reconèixer drets històrics i permisos especials a les comunitats forals. Però només cal allargar què és una comunitat foral per a veure si és extensible a Catalunya, ja que també és un territori amb privilegis especials. Si fos cert el què diuen que la CE marca sobre el règim foral vasc, com s’explica que les esmenes que va presentar el PNV per tal d’incloure explícitament el concert a la CE varen ser refusades?
Potser és veritat que la disposició addicional primera de la CE no és prou clara (fet que ha portat al nostre estimat Tribunal Constitucional a aclarir la seva funció, limitant-la, com fa normalment), però el què sí que és cert és que l’adequació dels furs i competències especials s’ha fet per vía estatutària (encara que hagi fracassat en numerosos casos). De fet, al 1978, per exemple Viscaia i Guipuscua quedaven fora del concert vasc, i no és fins al 1981 que s’hi inclouen.
No cal dir que Catalunya quedava i queda fora d’aquesta última actualització, però no és impossible, la legalitat té forats i hi ha marge per a sol•licitar-ho i encabir-ho. Que se’ns concedeixi o no ja és un altre tema, que repeteixo, va més enllà de l’argument jurídic. Però fer del què és complicat impossible és una habilitat dels més conformistes. Si fracassem, tranquils, ja trobarem la manera de plantar cara a la situació.

1 comentari:

rinki ha dit...

Segurament no caldria modificar la CE perquè Catalunya disposés del concert econòmic. Ara bé, com molt bé dius la LOFCA sí, i saps tan bé com jo que no és el Parlament de Catalunya qui té competència per reforma aquesta llei orgànica. El problema de la inviabilitat del concert segueix essent la mateixa (evidentment amb menys complexitat jurídica) que si s'hagués de reformar la CE: que depèn de les Cambres espanyoles. Amb aquesta qüestió és innecessari i inútil analitzar la viabilitat jurídica, només cal fixar-nos amb el tema polític i la voluntat de l'Estat (que passa per convèncer PSOE o PP) la qual és voluntat zero.
Temps al temps, ja saps que sóc dels que penso que el concert va ser un ham electoral de CIU que ha anat rebaixant de nivell parlant ja de pacte fiscal, etc. D'aquí a quatre anys si som vius en tornem a parlar i em jugaria el coll que de concert res de res.

Salut i ens veiem aviat!