Okupes a Berga

Perdó per la llarga pausa que he fet durant tot aquest temps de Novembre. He tingut una pluja d'idees per continuar escribint en el meu blog.

M'agradaria tornar a escriure amb aquest tema, "l'okupació". Fins ara créiem que nomès passava a la tele. Doncs no, és més palpable.
Vaig estar veient la tertúlia dels dimarts a CCB, La Roca, en el qual sortia a parlar un dels "okupes" de la casa del barri antic de Berga.

Mal vestit, mal pentinat, no sé d'on es va escapar! Amb un posat anàrquic i progre, que recordava als partidaris de GreenPeace, o alguna organització per l'estil. Em va fer llàstima la seva manera d'expressar-se, sempre amb pèls a la llengua i amb frases intransigents que no portaven enlloc. En fi, una conversa patètica, que intentava defensar un suposat moviment, totalment respectable, però que jo no comparteixo gens.

El senyor, que respon a les sigles de J.V, es basava en suposats "drets" escrits en la Constitució de 1978. M'agradaria dir que apart de drets, com el de la propietat privada, cosa que deu desconèixer, i si no mirin l'article 33, també existeixen deures, com el de treballar, art. 35 de la mateixa constitució, i pel que vaig deduir, anar a ocupar cases amb amo, és tenir poca feina. A més, aquest mateix senyor deia que tot espanyol té dret a un habitatge digne, i que el principal problema del jovent és que no tenim habitatge. Doncs senyor J.V, tenim un problema, no hi ha tants ponts a Espanya com per a donar sostre a tot el jovent.

Si el preu està tan alt és perquè el Govern ho permet, i fins que no canvi això potser ens haurem fet vells nosaltres, els joves. És cert que s'ha de viure en condicions dignes, però anar a ocupar una casa que cau a trossos i que està "plena de merda", com va dir ell mateix, no és gaire digne.
A més, recalco que hi ha un dret essencial, que és el dret a la propietat privada, del qual considero inviolable i lliure del propietari. Si el propietari no posa en perill la vida dels veïns, pot gaudir i fer d'aquell habitatge el que vulgui. El que no és ètic és tocar propietats que no ens pertanyen, i si no, proveu de ficar-vos a viure a casa del veí, a veure que us diu...

"RENFE PUNXA", si nomès fós Renfe...

Aquell dia de setembre en que jo estava assegut a classe i el professor d'Economia va treure el diari Avui, va ser un dia per no oblidar. No sabia si riure o plorar en veient el titular: "RENFE Punxa".
Aquest estiu i, fins ahir, s'han anat veien fets patètics i indignes de Catalunya, i no han deixat d'ocórrer fets paranormals, cadascun tan original i estrambòtic, digne de ser redactats per la posteritat del nostre país.
Si obríssim el diari d'aquell dia veuríem el fracàs absolut del servei de Rodalies, però evidentment el diari no acabava aquí. Apart d'això, als telenotícies cada dia apareixen les mateixes notícies, acompanyades també dels conflictes a Palestina, que també són un clàssic, un caos tercermundista ambdós fets, els palestins i els catalans. La única diferències és que aquests països, en comptes de sortir amb el nostre típic "obrero nacional", avui ja més famós que Manolo el del Bombo, un fet patètic, ells surten amb un guerrillero armat amb un Kalashnikov tirant trets a l'aire.
NO s'ha acabat aquí la situació de "República Bananera" (paraules extretes d'un lector de´l Periódico al mes de juliol). Com ja sabeu, al juliol no nomès teniem retards, sinó que a més es van sumar les apagades d'electricitat de Barcelona, i les vagues de l'aeroport. Com es pot aguantar aquesta situació?
Aquell matí de juliol estava fent una activitat extraordinària per a mi, mirar els Matins a TV3, cosa que només solo veure els titulars, i durant el curs. Hi havia la Lídia Heredia, que "formulava" la pregunta quan hi va haver l'apagada i va quedar tot "matins punt a les fosques". Desesperant, senzillament desesperant.
EPÍLEG:
Aquest escrit va estar escrit fa un parell de setmanes, i avui ha sortit publicat, per tant no hi han les "cròniques" dels fets de Bellvitge, ni els dels sots que han agreujat la situació.

Una bandera ens agermana

Dies enrera era notícia la queixa de Joan Laporta contra les seleccions nacionals. Laporta presisament, no és un dels personatges que més m'entusiasmi, suposo que alguns dels meus lectors ja ho sabeu; és més, estic bastant en contra de les coses que sovint diu, o que fa, com el cas de UNICEF, perpo això és un tema apart. Aquest cop però, s'ha de reconèixer que té tota la raó. Els jugadors que són convocats per les seleccions juguen per defensar uns colors, que no han de ser necessariament compartits, però es veuen obligats a anar-hi, sinó poden ser multats. És gaire lògic que d'un equip mitjanament bo se'n vagin 5, 6, 7 jugadors pel sol fet de ser convocats per les respectives seleccions? Hem de cedir una jornada especial, que podría ser perfectament de Lliga o de Champions per les ditxoses seleccions?
No són partits de gaire audiència, hi han excepcions, però per lo general no tenen gaire audiència. A més una part de la població, que com Laporta està rebotada contra les seleccions i tot el que les envolta. És bastant patètica la imatge d'un primitiu Manolo el del Bombo, o de la pantomima espanyoleta que corre, però en fi, què s'hi farà...
Els salaris dels jugadors són pagats pels clubs, no per les seleccions, les seleccions les paguem tots!
Estaría bé que les seleccions paguèssin la cessió dels jugadors, per tapar possibles inconvenients al club provinent, com ara lessions o indisposicions per una jornada. Si els jugadors són convocats, senyals que són l'èlit del país, per tant, algun equip, per dolent que sigui està pagant una part l'èlit d'algun país. Així, per aquesta regla de tres, el Barça està pagant a Xavi, Puyol, Gudjohnssen, Eto'o, Messi, Ronaldinho, Touré, Abidal, Milito, Zambrotta, Iniesta, Màrquez i Henry (14 habituals seleccionats) i a més alguns jovenets canterans com Bojan o Dos Santos. Tots sumats, 16, per tant, el Barça perd a 16 de les seves millors joies per uns dies, sense cap compensació econòmica. Personalment no trobo bé que les seleccions prioritzin l'ús del jugador, que està pagat per un club concret que està pagant al "crack" internacional.