Anàlisi d'esperar

Fa uns quants dies es van publicar uns resultats d’unes enquestes que se’ns van fer als joves del Berguedà. Els resultats que van sortir, eren d’esperar, i crec que qualsevol jove que negui aquest fet, menteix o té pa a l’ull.
I pares, què us penseu? Que a cada casa hi ha un noi/a del 10% que reconeix no haver tastat l’alcohol, o no ha fumat mai cannabis? Potser si que hi ha un excés de confiança vers nosaltres. No heu tingut mai la nostra edat? Heu fet el mateix que nosaltres? Parlo sempre en plural, ja que és un fet col·lectiu, que crec que tots en tenim la culpa.
Ja fa bastant temps que s’està desmarxant la manera de divertir-se del jovent, i cada cop va a més, en un ritme exhagerat. Cada cop són més, i d’edat més jove, els que prenen substàncies estupafaents. Al final ja no saps què et trobaràs o quina bestiesa t’explicaran quan et trobis el dilluns al matí amb els colegues si és que no has sortit el dissabte i no has presenciat l’espectacle lamentable de la gent que et puguis arribar a trobar. Això si a la teva colla no n’hi ha algun que estigui en aquest estat.
Nomès demano que els pares no s’extranyin tant dels resultats que considero que eren d’esperar, i són estadístiques similars allà on anem de Catalunya.

Separatisme festiu

Quan arriben les festes tradicionals, la típica pregunteta: I tu, què celebres? El pare Noel, o els Reis?
Si dius que celebres el Pare Noel (per exemple) estàs mort. Et poden dir “Yankee, imperialista, colonitzador”, i altres mots semblants, propis de personatges com Hugo Chàvez, que ara estan molt de moda i es ridiculitzen per la tele. Es veu que no es poden adoptar festes de d’altres llocs, que està eternalment prohibit. Llavors, agafarem i anirem a fer unes hamburgueses amb patates fregides i a veure Coca-Cola.
Cada cop s’extenen tradicions de d’altre llocs, com el Halloween. Crec que encara que no ho volguem ja estem en un món ben globalitzat que no té marxa enrere, i encara que ens faci mal, ja fa temps que hi estem inmersos. Aixó no treu que s’hagin de mantenir les nostres tradicions catalanes, com el Tió, o l’Onze de Setembre. Crec que s’ha de vetllar per el manteniment dels nostres festius, però no ens ha de fer por adoptar altres tradicions. Crec que pel manteniment de la nostra cultura, s’ha de continuar celebrant les nostres pròpies tradicions.
Vull recordar en aquest article, que els Reis Mags d’Orient, per molt que es diguin d’Orient, provenen del país a l’Oest de Catalunya, d’Espanya. Una tradició del segle XIX, però com que l’hem celebrat sempre, aquesta no ens fa mal. No m’agraden els separatismes en aquesta forma, perquè repeteixo, la globalització és un fet, no una paraula abstracte.
Em declaro català fins a la melça, però també dic que, com molts catalans com jo, celebro les tradicions aquestes que no són pròpies de Catalunya, i una cosa no ens treu l’altre, tot i que hi hagi gent radical que cregui el contrari. Tot és respectable.

Per Patum o per tot l'any?

Estem farts de sentir notícies de que la nostra economia no va bé. La economia catalana està en crisi. Quina crisi?
Us ha passat mai que heu d’anar a fer un sopar entre setmana i no heu trobat taula a cap restaurant? O que voleu anar de compres un diumenge i no hi ha res obert?
És realment una odisea, i és molt freqüent a Berga. Les petites capitals ja ho tenen això, nomès funcionen “quan han de funcionar”, o sigui, els dies feiners als matins i a les tardes. Hi ha alguns comerços que s’aventuren a obrir els dissabtes, però això els suposa també una epopeia èpica i digne d’explicar.
Les coses, a Berga, nomès funcionen “quan cal”. Però qui ho diu això?
Molts dies passeges per Berga i fa por la buidor de gent. Aquest fet és facilment entenedor, no hi ha gaire res obert. Bé, si, el típic comerç que no tanca ni per mal de morir, i para de contar. N’hi ha prou amb això? Volem “fer Berga” tancant-ho tot i nomès obrir quan toca?
A més, recordo que en els dies feiners, tal i com indica el seu nom, la gent, sol treballar, i per tant, tampoc es pot dedicar a voltar per Berga a veure què troba. S’han de potenciar molt més els horaris en que la gent pugui anar a comprar, al restaurant, etc.
Potser comportarà que els comerciants hagin de fer altres horaris, però la gent, realment ho necessita, i segurament, es tiraria endavant l’economia, tan sovint vilipendiada. Tancant els comerços no s’arregla res.
Sovint volem ser capdavanters en tot. Volem promocionar els esdeveniments berguedans que tenim durant tot l’any: Els bolets, els Pastorets, Sta. Tecla, la Fira de Maig, etc. I la fantàstica Patum, i dic fantàstica perquè és el motor econòmic berguedà per excel.lència.De vegades semblem els comunistes d’Stalin, que feien previsions econòmiques quinquenals. A Berga, les previsons semblen ser anuals, tot queda focalitzat en Corpus. Llavors sí, ho veus tot obert, inclús en horari nocturn, botigues, bars, restaurants, forns, botigues de roba...
On és la festa? Als comerços o a la plaça? Així doncs, que no hi ha més dies a l’any per obrir?. Perquè aquest horaris no es fan en diumenge, per exemple, ? Realment surt deficitari? Em sembla que no.
Hi ha també molts altres dèficits, i la gent no diu res, per exemple, és absolutament necessari un bus urbà a Berga? Això si que és perdre diners i temps, quan tothom sap que a peu s’arriba a tot arreu, i que hi ha carrers impracticables, que resultaria impossible que un bus passés. A més, les tarifes d’aquest bus, haurien de ser elevades, i els horaris serien un acudit. Molta gent, no sap que existeix ja un bus que apropa algun poble veí i Berga, i encanvi, que poc s’utilitza.!!. Això si que és una vergonya. A més, els berguedans des de quan agafem un bus? Tota la vida hem anat a peu, en cotxes particulars o si molt apurem, en taxi. Podem continuar de la mateixa manera, i l’Ajuntament, tot això que s’estalvia.
I que me’n dieun de sortir a sopar, o de poder convidar algú que s’apropa a la nostra ciutat per qualsevol tipus de negoci?:
Que és avui, dilluns, ai! doncs allà tancat, aquí també, ostres, i son les deu del vespre, doncs, apa Maria, fes-nos una truiteta que ens quedem a casa, i el japonés sinó menja ous que es foti!!. I si no hi ha “estrelles michelin”, que miri cap a Queralt, que també n’hi han d’estrelles i ben berguedanes!!.
Si volem sortir del pou econòmic, ens ho hem de prendre molt seriosament, i hem de posar-hi el coll per sortir-ne i tirar endavant Berga. Quedant-nos de braços plegats no solucionarem res.