Podriem pensar fàcilment, que en època de crisi el negoci més productiu seria estirar una mica la mà i fer aquella acció tant coneguda popularment com “A robar carteras, que no hay pasta para comer!”. Doncs m’agradaria fer esment i donar les gràcies a totes aquelles persones que han desestimat aquesta opció ilícita per fer front a aquesta etapa dura que ens toca viure.
Parlo d’un seguit d’empreses berguedanes que han decidit encaminar el seu futur fent inversions en un moment on poca gent en fa. Mentre a les notícies cada dia podem veure que alguna empresa o altre ha fet fallida, tenim problemes de liquiditat de bancs, el petroli torna a pujar, i tothom va més escanyat que si s’hagués posat una “pajarita”, un seguit de persones que probablement viuen al costat de casa nostre han engegat una dura aventura.
Reneguem cada dia de la falta d’iniciativa catalana, ens deixem perdre totes les empreses punteres per tal que redueixin costos i deslocalitzin els llocs de treball cap a l’estranger, i ens quedem amb un pam i mig de nas sense dir res. Podem fixar-nos amb el que han fet alguns petits empresaris nouvinguts del Berguedà que fins i tot, s’atraveixen a contractar gent autòctona catalana. Sí, parlo d’aquests petits restaurants de kebab. Han apostat per una mesura que ni ens haviem preguntat mai, el menjar ràpid, de qualitat i bé de preu. Claus de l’èxit? De clientela no els en falta.
Així què senyors, ens posem les piles? Adaptar-nos o morir, “this is the question” (que diria aquell....).
Parlo d’un seguit d’empreses berguedanes que han decidit encaminar el seu futur fent inversions en un moment on poca gent en fa. Mentre a les notícies cada dia podem veure que alguna empresa o altre ha fet fallida, tenim problemes de liquiditat de bancs, el petroli torna a pujar, i tothom va més escanyat que si s’hagués posat una “pajarita”, un seguit de persones que probablement viuen al costat de casa nostre han engegat una dura aventura.
Reneguem cada dia de la falta d’iniciativa catalana, ens deixem perdre totes les empreses punteres per tal que redueixin costos i deslocalitzin els llocs de treball cap a l’estranger, i ens quedem amb un pam i mig de nas sense dir res. Podem fixar-nos amb el que han fet alguns petits empresaris nouvinguts del Berguedà que fins i tot, s’atraveixen a contractar gent autòctona catalana. Sí, parlo d’aquests petits restaurants de kebab. Han apostat per una mesura que ni ens haviem preguntat mai, el menjar ràpid, de qualitat i bé de preu. Claus de l’èxit? De clientela no els en falta.
Així què senyors, ens posem les piles? Adaptar-nos o morir, “this is the question” (que diria aquell....).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada