Que no estamos tan mal!

Senyor Laporta,

vosté si que sembla un lloro! Estamos mal, y vamos a estar peor si vosté no marxa i no torna mai més.

Una temporada per borrar del mapa. En teoria, aquest any teniem millor equip al de la temporada passada. Pel que sembla, Titi Henry no ha estat la peça que hagi fet "enlairar" a un Barça que estava pels núvols. Una flor no fa primavera, i aquesta tardor contínua no pot ser.

S'hi ha de posar calers, i sobretot, canviar la junta. No es pot sostenir més, i considero que 10000 firmes per demostrar el què està passant a can Barça, són més que suficients.

Per acabar l'escrit m'agradaria fer referència a uns quants noms, amb les següents explicacions:

Dani Alves- Potent, molt bon jugador, polivalent. Van pagar quasi 30 milions per Henry, que no era necessari, i no els pagaran per un jugador de posició necessària.

Benzema- Amb potencial. Pel moment, bastant precari de moviments. 50 milions per un nano de la lliga francesa és una bestiesa.

Ibrahimovich- Perfecte killer, si Eto'o ha de marxar, cosa que no em sembla bé. Si l'hem de fitxar ja fem tard.

Càceres- Amb potencial. Foc d'encenalls per pagar-ne 20 milions.

Ayala- Perfecte per acomplir amb una posició nefasta que tenim, a sobre se'ns lesiona la peça clau de la defensa, Milito.

Poulsen- Demoledor, molt millor que Keita

Peter lluitant a la Roca de la Calavera- Toni Gol

Fa uns quants dies vaig acabar de llegir el llibre del meu amic i company, Toni Gol. Un llibre de poesia jove, com l'anomena ell. Un llibre lleuger, i perfecte per treure't de dins les penes que portes a les entranyes, que et fan un rau-rau, i no et deixen viure. Un llibre que et fa plorar com un condemnat i que arriba allà on ha d'arribar. No vaig poder parar de llegir-lo. Realment, la poesia catalana val la pena, i autors com Toni Gol són perfectes per introduïr-se en aquest món tant misteriós. Una lluita interna que inclou numeroses situacions tant pintoresques com la següent:

METAMORFOSI


Odies aquest silenci


que et parla de massa coses.


Odies el temps centàurea


que et recorda, constantment,


aquest drama rutinari.


Ja no saps on amagar-te


per fugir de tu mateix.


Amb intensitat odies el món,


tant com la vida:


tots els teus verbs s'han


convertit en serps.





Peter lluitant a la roca de la calavera - toni gol roca

Torna el Sultà amb el seu Swing

El passat dia 2 d'abril va actuar mark Knopfler a Barcelona. El st. Jordi embogia al so de la Fender Stratocaster del famós guitarrista i vocalista. Knopfler, de 59 anys, encara remena la guitarra en tots els estils musicals que se li deparen. Vam poder gaudir d'un ampli repertori on es combinava la música folk amb el rock i amb tocs de country. El "Sultà" va venir a presentar el nou disc de 2007 Kill to Get Crimson, un LP que combina un estil folklòric amb aires més intimistes, freqüents en les últimes creacions de Knopfler.

En el concert, l'escocès va apartar de banda el seu nou disc per centrar-se en antics èxits com Whye man, Telegraph Road, What it is, Our Shangrila, i els esperats i clàssics Romeo & Juliete i Sultans Of Swing.
Knopfler ha sabut rodejar-se d'una bona banda de músics que combinats amb el seu finger rock tan característic, fan una mescla ideal per un concert d'aquest calibre.

En general, i per resumir una passada de concert que va culminar amb el seu tema exclusiu: Wild Theme.

Esperem veure aquest Mark Knopfler més rocker i no el més tranquil, com anys enrere.

http://www.markknopfler.com/