De ben segur que l’Administració de Justícia està col·lapsada. I és que no és d’extranyar quan obres les notícies i veus als funcionaris de la nova i espectacular Ciutat de la Justícia cantant i ballant “Llença’t” pels passadissos dels jutjats. Fins i tot la Consellera Tura hi posava el seu granet de sorra fent de cambrera (bé, diguem-li de cafè...). Chapeau, de debó! Molt bo, els hi ha quedat molt bé. Podeu trobar-lo al youtube, si us interessa. En fi, em pensava que això del Lip Dub (playbacks), que està de moda a les universitats es quedava a l’etapa universitaria, però es veu que no.
I tu, tranquilament, te’n pots anar un dia als jutjats i trobar-te amb un panorama com aquest: el Secretari ballant amb la Jutge, el Fiscal empaitant al guarda de seguretat, i gresca i xerinola. Bé, això si és que trobes algú dins la sala de vistes... Perquè si, estem grabant, home!! O entren o es queden fora, però al mig no! Els acusats poden esperar, el matí és jove!
Encara l’altre dia podia llegir en un diari “Professors universitaris ajudaran a agilitzar les sentències”. Sense anar més lluny, el nostre Tribunal Superior de Justícia té pendents uns 22.000 casos, fet que provoca que moltes de les sentències que es dicten siguin fora de termini i redactades a correcuita. Molts d’aquests casos són deguts a qüestions tant trascendentals com la crisi econòmica.
Podem entendre que Justícia sigui lenta, ara bé, perdre el temps d’aquesta manera, i que fins i tot, la Consellera hi participi denota molt poca serietat i professionalitat. Darrere d’aquests 22.000 casos hi ha persones, les quals la seva vida pot arribar a canviar dràsticament amb el què es dicti en una d’aquestes sentències.
I aquests funcionaris, quan ho varen grabar és evident que tenien interioritzat el missatge de la cançó “que no pensi en tot el què vindrà” perquè “els vindrà” una bona retallada de sou, i després anirem a la vaga.Parlant de la lletra, m’agradaria acabar amb una frase que crec que és el què realment hauriem d’aplicar “un llapis mai no dibuixa sense una mà”
I tu, tranquilament, te’n pots anar un dia als jutjats i trobar-te amb un panorama com aquest: el Secretari ballant amb la Jutge, el Fiscal empaitant al guarda de seguretat, i gresca i xerinola. Bé, això si és que trobes algú dins la sala de vistes... Perquè si, estem grabant, home!! O entren o es queden fora, però al mig no! Els acusats poden esperar, el matí és jove!
Encara l’altre dia podia llegir en un diari “Professors universitaris ajudaran a agilitzar les sentències”. Sense anar més lluny, el nostre Tribunal Superior de Justícia té pendents uns 22.000 casos, fet que provoca que moltes de les sentències que es dicten siguin fora de termini i redactades a correcuita. Molts d’aquests casos són deguts a qüestions tant trascendentals com la crisi econòmica.
Podem entendre que Justícia sigui lenta, ara bé, perdre el temps d’aquesta manera, i que fins i tot, la Consellera hi participi denota molt poca serietat i professionalitat. Darrere d’aquests 22.000 casos hi ha persones, les quals la seva vida pot arribar a canviar dràsticament amb el què es dicti en una d’aquestes sentències.
I aquests funcionaris, quan ho varen grabar és evident que tenien interioritzat el missatge de la cançó “que no pensi en tot el què vindrà” perquè “els vindrà” una bona retallada de sou, i després anirem a la vaga.Parlant de la lletra, m’agradaria acabar amb una frase que crec que és el què realment hauriem d’aplicar “un llapis mai no dibuixa sense una mà”
1 comentari:
Bon article Ferran! jo l’altre dia també estava mirant el vídeo i la veritat vaig quedar bastant sobtat que fins i tot la consellera Tura que sembla una persona seria, es dediqui a fer aquestes coses.
El col•lapsa de l’administració de Justícia es impressionant, per posar un exemple a Barcelona ara el jutjats penals estan donant data de judicis per desembre!
S’ha de modernitzar els jutjats (clar exemple el tenim amb el de Berga), informatitzar-los i tot i que en aquestes èpoques no sembla que estiguin per la labor ampliar el nombre de jutges i fiscals.
Una salutació! I bona Patum!
Publica un comentari a l'entrada